Açò és el que entén el PP per educació pública i de qualitat: 8 mestres menys i més xiquets per aula. Açò, entre altres més problemàtiques, derivades de la falta de recursos econòmics i materials.
A dia d’avui este és el nostre futur educatiu a curt termini. A mitjà i llarg... més val ni pensar-ho. La política de retallades salvatges que ha estat practicant, i practica, la nostra Conselleria d’Educació ja s’ha visualitzat definitivament en fets efectius i consumats que impliquen, sense cap mena de rubor ni vergonya per la seua part, el desballestament definitiu del que fins ara s’havia aconseguit mantenir com una educació pública i de qualitat.
Però això ja s’ha acabat del tot. Així, seguint fil per randa la veu del seu amo de Madrid, Wert i companyia, tot i que ells només són titelles del conservadorisme econòmic i ideològic en el qual estem immersos, Conselleria d’Educació ens delecta amb la seua versió augmentada i corregida, per allò que els valencians sempre som més, del que entén per educació publica i de poca qualitat: trencament abusiu de la ràtio mestre /alumne.
Si a això li afegim el fet que 650 mestres interins desapareixeran, amb una mena d’ERE encobert i descarat, i el fet que l’experiència de treball docent anirà en detriment per a obtenir una plaça d’interí, més experiència menys possibilitat de treball, tenim en safata d’or el que volen aconseguir els populars de tot arreu: el desprestigi de l’educació pública. L’excusa perfecta per a privatitzar el sistema i obligar a una gestió privada d’allò que és públic.
I qui farà eixa gestió privada, com ja s’ha començat a fer en alguna altra comunitat autònoma? Qui seran eixos gestors privats que contractarà l’administració i que haurem de pagar tots de la nostra butxaca? Qui es beneficiarà d’estos contractes privats on l’educació s’acabarà convertint en una mercaderia d’objectius econòmics i no en una eina de formació de persones?
Molt ens temem que a partir d’ara l’educació deixarà de ser simplement això, educació. L’han passat a convertir en un negoci lucratiu, competitiu, de mercat, identitari i ideològic (cal espanyolitzar-nos), i religiosament segregacionista.
Cada vegada ens estem allunyant més del que va dir la UNESCO “educar és contribuir a la formació de persones lliures i responsables”. És per això no ens hem de conformar i lluitar per allò que considerem just. Ens va el nostre futur i el dels nostres fills. I amb això no podran.
“Queda prohibido llorar sin aprenderl
levantarse un dia sin saber que hacer,
tener miedo a tus recuerdos.
Queda prohibido no sonreir a los problemas,
no luchar por lo que quieres,
abandonarlo todo por miedo,
no convertir en realidad tus sueños.”
Alfredo Cuervo Barrero