Sòl rural en plena ciutat
Un tafaner que anava passejant per la zona de l’avinguda de les Corts Valencianes, a l’alçada del Centre de Formació Professional, va veure jardineres amb la terra remoguda i es va quedar una mica encuriosit pel fet. A vore si ja deuen haver arribat el poble els senglars famolencs? Per què, és clar, va pensar que la gent no es dedica a escarbar per les jardineres, o a fer-hi el seu hortet particular, tot i que amb els temps que corren tot podria ser... Fins i tot va pensar si no devia ser que, com està el morrut roig de les palmeres, a vore si ja n'havia atacat alguna i caldria arrancar-la. Doncs, no anava mal encaminat el tafaner en qüestió perquè segons sembla hi ha un mòdul d’agricultura i sembla que planten, llauren, reguen i tot el que és menester. Deu ser que tenen poca terra per fer les pràctiques i els xics es llancen a la recerca de la poca terra que encara no ha estat afectada per cap PAI: la de les jardineres!
...
El que ens costa l'AVE
Mireu, i ja que estem parlant d’AVES rapinyaires, que en aquest país en tenim moltes, i no precisament amb ales, sinó amb dos potes i dos braços, els tafaners hem volgut investigar sobre els que van per la via, si en tenim molts de kilòmetres i el cost que tenen. I, voreu quina sorpresa, en descobrir que l’estat Espanyol és el segon país en línies d’aquests tipus, només per darrere de la Xina. Sí, el que llegiu, ni Japó (2496 km), ni França (2106 km), ni Alemanya (1410 km), ni... en tenen tants com nosaltres (3744 km). Països que tenen una renda per càpita molt superior a la nostra no inverteixen tan amb aquestes línies perquè és molt difícil fer-les rendibles. L’anècdota, la del Secretari de transport nord-americà, de visita a Espanya per veure aquestes línies, quan va veure els seu cost va exclamar “Vostés són molt rics!”. Un país que té un PIB 15 vegades superior al nostre va afirmar que ells no s’ho podien permetre. I si ho voleu per xifres de passatgers ho podreu tenir més clar de com els diners ací sortien a palades a no sé sap quina butxaca, doncs, en un any França va tenir 113 milions de viatgers i Japó vora 300 milions, mentre que Espanya en va portar 16 milions amb una xarxa més extensa i moderna que les dels dos països anteriors. Ací us ensenyem la foto de com van de plens els vagons d’un d’aquests grans trens d’alta velocitat. Això... quan van plens!