Senyora Garcia:
Això és el que vaig saber llegir en l’anterior número de la seua revista...
Mire senyora Garcia, avui li he de dir que estic molt emocionat. Però molt. M'he fet un fart de plorar perquè me n'he adonat que les coses al nostre poble ja comencen a rutllar com cal. Els ciutadans es mobilitzen, i això es molt bon senyal. Dues candidatures noves per a les properes eleccions municipals és un bon símptoma de que la gent demana un canvi. O no? Però la meua emoció no venia per aquest costat, no. La gran emoció que he sentit me l'he trobada a la pàgina quinze quan he vist el nostre regidor del camp i la mar molt content durant la presentació del cartell de la festa de la carxofa del dos mil quinze. M'he emocionat en vore un "Fiesta de la Alcachofa" que m'ha arribat al cor perquè ja era hora de que les coses es feren com s'han de fer. Perquè hem de partit de la base de que no tots parlen ni entenen la nostra llengua, i una festa tan internacional com la nostra, també s'ha de posar al dia. Què volia dir allò de "festa de la carxofa"? No senyor, això no ho entén ningú. Perquè encara que al cartell hi haja una carxofa de plastilina, la gent pot no identificar-la i pensar que li estem fent un homenatge a les figues de pala. Clar, això no es pot consentir, perquè si comparem "alcachofa" i "carxofa", la segona no te res a fer davant la primera. La gent de fora mai associaria "carxofa" amb "alcachofa". Fins i tot a mi em costa distingir-les. Per això hem fet un cartell com s'ha de fer, una cosa per a que la entenga tothom. Molt bé, això de castellanitzar la nostra festa. Suposo que els ciudadanos hauran aplaudit amb entusiasme aquesta modificació, que ens torna al "bilingüismo bien entendido", màxima aspiració de la gent de bona fe.
....
+info La Veu en paper
