Això és el que vaig saber llegir en l’anterior número de la seua revista...
De la poca incidència que té La Veu de Benicarló en la vida local me n'he acabat d'adonar en aquestes darreres setmanes. Mentre a tots els mitjans de comunicació locals i comarcals, en paper o en format digital, els partits polítics que concorren a les eleccions es gasten els seus bons diners en publicitats acolorides (més o menys afortunades, tot siga dit) a vostés ningú, però és que ningú, els ha demanat ni un mig quartó de pàgina. Jo em preocuparia. No em diguen que tanta indiferència demostra la seua línia independent i que tots els tenen ràbia i mania perquè no es casen amb ningú. Clar, amb qui s'han de casar si no els volen? No, aquesta situació demostra que la seua influència sobre la classe dirigent tendeix a la nul•litat. Bé deu passar també que hi haja algú que no els puga vore ni en pintura acrílica i que també és cert que tenen enemics a tot arreu. Em fa l'efecte que fins i tot vostés són enemics de vostés mateixos. Tot plegat a mi em fa molta llastimeta, què vol que li diga, senyora Garcia? Després de vint anys, encara els passe com al pobre coronel, que no tenen qui els escriga. Ja no són moments de lamentacions. Pleguen i vagen-se'n tots cap a casa a passar el rosari.
...
+info La Veu en paper