Això és el que vaig saber llegir en l'anterior número de la seua revista...

No és per res, però suposo que deuen tindre clar que encara que siguen la revista més veterana del poble no sortiran mai de pobres. Quan vaig vore la portada anunciant aproximadament una entrevista amb l'alcaldessa em vaig fer il•lusions. Ja era hora, em vaig dir, segur que podré llegir tres o quatre pàgines profusament il•lustrades amb senyors asseguts en sofàs inquerint punyents preguntes a la senyora Miralles i amb uns comentaris erudits sobre com s'ha desenvolupat la sessió. Però què va. Vostés són pobres, pobres, amb vocació de pobre. A hores d'ara no sé qui va (o van) ser l'encarregat d'anar al despatx de l'alcaldia i fer l'interrogatori. El text el signa «redacció», un ens eteri absolutament i que a mi em recorda els meus inicis de curs infantils quan el mestre ens deia, «venga, veinte líneas sobre cómo os han ido las vacaciones».

...

+info La Veu en paper