Això és el que vaig saber llegir en l’anterior número de la seua revista...

Me n'alegro molt que hagen complert vint anys. Me n'alegraria més encara si poguera vore que en compleixen vint més; seria senyal que La Veu ha aconseguit perdurar i que jo no m'hauria mort. Com sóc d'egoista. He vist que la majoria dels partits polítics han tingut a bé dedicar-los unes ratlles per commemorar l'aniversari. S'ha d'agrair, clar que sí. No ha estat per a mi cap sorpresa no vore res escrit del PP; no devien tindre ningú que sabera escriure en valencià i, a més, deuen pensar que «castigant-los» amb la seua indiferència els «ningunean» que diuen en espanyol. Quedar bé, fins i tot amb el pitjor dels teus enemics (algú pot tindre aquest pamflet per enemic?) no coste una perra! Suposo que també deuen estar farts de tanta panissola i de tanta atenció dedicada a l'activitat (?) política de Jaime Mundo, de Marcelino Domingo o de Marcos Marzal entre d'altres. Ja s'ho faran.

Espectaculars els còmics de Xavier Burriel. En la línia habitual però més. Punyents, precisos, divertits i artístics. Què més es pot demanar? I què diu no sé què d'un llibre? Vosté en sap alguna cosa, senyora Garcia?

...

+info La Veu en paper