Això és el que vaig saber llegir en l'anterior número de la seua revista, el 1019.
Ho han tornat a aconseguir, senyora Garcia. Reconec, i no m'ho acabo, la facilitat que tenen per a fer-me saltar la llagrimeta i aconseguir que els meus ulls s'esborronin i comence a veure-ho tot tèrbol. Saben com tocar-me la fibra sensible i arribar allà on els meus sentiments són -i perdó per la redundància- més sensibles. Sentiments sensibles, no està tan malament així que ho deixaré. Sí, senyora Garcia, una vegada més estic emocionat, eufòric i pletòric. He llegit l'editorial i m'he embalat. M'ha semblat que llegia "La salutación del optimista", de Rubén Darío mentre assistia a una funció del Cirque du Soleil. Tot barrejat. He sentit que em llançava per un precipici i desprès emprenia el vol cap a paradisos llunyans i tornava al poble i volava mentre el meu esperit era sacsejat per múltiples sensacions de plaer que difícilment puc descriure amb paraules. Jo, innocent de mi, pensava que no hi havia res que em pogués sorprendre ni emocionar-me, però.... estava molt equivocat. Això ha estat com el "rien ne va plus" de la ruleta. El súmmum dels súmmums. Carxofes i falleres!!!! Qui en pot donar més? Es pot arribar a ser més sublim? La gent que havia vingut a cruspir-se les carxofes, fent-se fotos amb les falleres!!! Oooooh!!! Aprofitar la Festa de la Carxofa per a .... promocionar les falles!!!!! Mare meua, senyora Garcia, estic a punt d'arribar a l'orgasme. Quina idea més brillant!!!
...
+info Las Veu en paper