Les dades són les dades, i en eixe aspecte són ben clares. Diuen que l'índex d'atur a al nostra població ha baixat. La taxa de desocupats està al voltant de l'11 % i això, sens dubte és una bona dada... tot i que amb matisos. Òbviament baixar la taxa d'atur a la nostra població, i a qualsevol, ha de ser una prioritat pels nostres governants, ara bé, aconseguida aquesta "rebaixa", ja seria hora que el llocs de treball començaren a tenir os i ànima atés que la majoria són precaris i de molt baixa qualitat. I això no ho diem nosaltres, també ho fiquen damunt la taula les dades existents.
A més, hi ha un col·lectiu de desocupats amb els quals la crisi s'està acarnissant sense aturador, deixant-los de banda en el mercat de treball. Estem parlant de les persones de més de 45 anys. Sí, eixos que acumulen experiència, que no són tan fàcilment mal·leables i que, damunt, en la majoria de casos, tenen família sota la seua tutela. La da ens sembla esgarrifosa, vora el 50% dels aturats ho són de més dels 45 anys que hem comentat i les polítiques per a pal·liar la desocupació, des de fa molt de temps, els han deixat de banda.
Està clar que alguna cosa s'ha fet, ocupació amb sous baixos i de baixa qualitat, i molts autònoms, però ara ja tocaria canviar el xip i que les polítiques d'ocupació començaren a anar pel treball de qualitat, millor remunerat, i fent-se ressò d'aquest col·lectiu que està patint encara més la crisi. I no diguem si, a més, eres dóna.
El treball no ha de considerar-se com una mercaderia i quan més aviat ens adonem que al d'ara li falta el valor afegit de la qualitat, més competitius serem. Esperem que els polítics comencen a raonar... tot i que ens sembla difícil. De tota, per algun lloc s'ha de començar.