A la mitja part del partit, mentre ens pegava el sol de cara i Palanques ens desitjava bon Nadal i totes eixes coses que tant li agraden, se’ns va acostar per l’esquena l’amic i quinto nostre Fancisco Miguel Marzà, més conegut com Barrau, per tal d’oferir loteria del CD Benicarló als que ens trobàvem asseguts a la part nord de la graderia de davant dels vestidors. Vaig aprofitar l’ocasió per a fer-li una foto pensant que així ja tindria una bona part de la pàgina ocupada i no em caldria escriure tant. Va vendre alguns dècims –no a mi, que ja l’havia comprat fa setmanes- i va continuar la ruta al voltant del camp. Llavors em vaig adonar que aquest any Josvi no va fer servir la nadala del Burrito Sabanero per encoratjar-nos a viure amb la intensitat que demana aquesta gran orgia del consumisme universal que celebrem a finals del mes de desembre. Quina decepció! “Si me ven, si me ven, voy camino de Belén”.

Una altra cosa molt útil que fa l’encarregat de la megafonia és un conjunt de fulles en forma de quadernet, unides per una grapa, que reparteix gratuïtament a l’entrada del Municipal. Com vostès ja hauran endevinat, lo contingut està ple de publicitat que ell deu buscar, ell deu cobrar i amb una mica d’ací i una mica d’allà, lo xicot va vivint. Per què he parlat de la utilitat d’aquesta publicació? Degut a la textura i grossària del material que és víctima del contingut de les seues ocurrències, no és el més indicat perquè arreplegue les restes de femta que puguen quedar al voltant de l’esfínter anal després que aquest element del cos humà ha hagut de fer l’esforç d’eixamplar-se per a deixar passar allò que el sistema digestiu ha rebutjat. Descartada aquesta possibilitat, i tenint en compte que els seients del Municipal solen estar ben bruts, la millor utilitat que poden tindre aquestes fulles és utilitzar-les de barrera entre la brutícia dels seients i la part del darrera dels pantalons. Diguem que la seua màxima utilitat la podríem ubicar a la mateixa part del cos.

De vegades me n’adono que l’altra gent fulleja lo pamflet, mira les seues fotos i fins tot, de vegades, es fixa en la publicitat. En eixe moment puc interpretar els seus gestos i carasses i deduir que estan pensant que com és possible que després de tants d’anys criant fama encara hi haja tanta gent que continue picant. “Siempre por los cauces legales”.

Algú de vostès, que llegeixen aquesta secció, bé perquè són masoquistes, bé perquè són tan deslligats com qui la escriu, pensaran que potser no va haver partit perquè pràcticament encara no he fet referència a allò que suposadament va passar dins del camp. Sí, sí que va haver partit. Vam perdre per zero a un. Resultat totalment i absoluta injust de tota injustícia. Una vegada més, un àrbitre ximplet va pensar que no en teníem prou en lo malament que anem i que va decidir que si ens pressionava una mica més lo coll, lo seu miserable ego estaria més satisfet.

No content en regalar un gol en claríssim fora de joc al nostre rival, a l’últim minut no va voler vore un penal de llibre que li van fer al nostre davanter. Una agafada de samarreta dins de l’àrea de l’Almassora que jo vaig vore amb una claredat meridiana i que no admet una altra cosa que no siga assenyalar un penal clamorós. Lo ximplot de l’àrbitre, suposo que diria “sigan, sigan” i es va quedar tan ample. Què farem? Es veu que en algun lloc està escrit que a nosaltres ni aigua, i que, en cas de dubte –o no- sempre en contra nostra.

La veritat és que, tot i les limitacions que tenim, es va notar una gran millora en el lo joc de l’equip i no tinc cap dubte de que amb lo temps ens posarem per davant d’eixos que ja ens porten massa punts d’avantatge.

Dissabte, a partir de les quatre juguem fora de casa contra l’Alqueries, que ocupa la cinquena posició a un punt del líder. Vist com vam lluitar i les ganes que vam posar, estic convençut de que podem donar la campanada.



LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1309 | 19 DE NOVEMBRE DE 2021