Sempre hem dit en aquestes contrades que per ací no sap ploure i que quan diu allà va, doncs això, allà va que trona. Resulta evident, i cada vegada més, que els fenòmens adversos s'estan repetint massa sovint i això està repercutint negativament en tota la societat. Hem vist els aiguats molt forts repetir-se massa vegades i en massa poc temps, i en èpoques de l'any que no correspondria, deixant carrers i camps inundats, però el que vam viure aquest passat dissabte amb la pedregada va ser, simplement, esfereïdor. Allò no va ser una pedregada normal, tenint en compte la normalitat dins dels registres que n'hi havia fins ara, va ser una autèntica canonada del cel amb "bolos" d'una grandària tal que semblaven ous d'estruços . La dimensió de la malesa, en un lloc tan reduït de l'espai, la nostra població principalment, ha estat tal que s'ha hagut de declarar com a zona especialment afectada i les pèrdues seran milionàries.

Està clar que cal ficar damunt la taula totes les ajudes necessàries perquè els danys es puguen superar de la millor manera possible, però ja seria hora que en comptes de mirar tant al cel pregant perquè no ens passen aquestes degràcies, començarem a actuar per canviar les nostres actituds que ens han portat a la situació actual que nosaltres, sense cap mena de dubte, com a societat hem provocat. Ja seria hora que deixarem de pensar que la naturalesa està desbocada, que ho està per culpa nostra, i actuarem sense més demora a favor d'ella.

Segurament resulta predicar en el desert, com segurament estem fent tard en aturar les nostres actuacions incorrecte, però si hi ha una oportunitat cal agafar-la i aprofitar-la. Serem capaços? Amb diners no ho resoldrem tot. Tinguem-ho clar! La naturalesa també mereix un respecte... i segur que a la llarga ens ho agarirà.

LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1295 | 6 D'AGOST DE 2021