El simplisme d'un nyap

Sense abocador restaurat, sense col·legi nou ni instituts reformant-se, sense bulevard, sense litoral arreglat, ni via litoral, ni trens suficients, sense piscina municipal. Sense rotonda al centre comercial, sense PGOU, sense traspàs del conservatori, sense recuperar els locals de doctor Pera, sense nou centre cívic al carrer Major... Sense, sense, sense. En fi, sense paciència ja i, potser, sense ganes de col·laborar. 

Plantejarem una classificació que, com moltes altres, resultarà simplista i fins i tot errònia: els benicarlandos es divideixen entre els que segueixen els avatars de la política local amb gran interés i els que viuen tranquil·lament sense saber a penes qui és l'alcalde de torn i poc més. Ja hem avisat que anàvem a ser simplistes. Acceptem aquests dos extrems i suposem que si vosté està llegint aquestes línies és molt probable que la seua actitud s'acoste més als primers, aquells que romanen informats del que passa i no passa a casa de la baronessa. Són dues actituds molt diferents i dos lectors molt diferents als quals dirigir-se. I el repte està a superar l'enorme subjectivitat i fins i tot partidisme que, a vegades sense pudor, es cola en les cròniques anomenades informatives. En les nostres també. Per això quan s'aborda un text tan complex com el que ocupa el tema d'aquesta setmana cal confiar molt en la respectable memòria i intel·ligència dels nostres lectors, perquè és difícil manejar-se entre els argumentaris d'uns i altres grups polítics i extraure un relat objectiu. Massa versions d'una mateixa pel·lícula. Massa responsabilitats diluïdes entre el temps, la burocràcia i el canvi de context. Al final, ens atreviríem a dir que als ciutadans ens interessaria més la resolució dels problemes que la seua gestació i desenvolupament. Tant de bo els polítics contribuïren a això i tots, assumint el lloc que se'ls ha atorgat democràticament, saberen dialogar i col·laborar pensant en el bé de la nostra ciutat i no en el resultat electoral. Tant si és vosté persona seguidora de la política local com si no, potser coincideix amb nosaltres que la col·laboració és una assignatura pendent per als nostres servidors públics atés que, si aquesta existira, el nyaps que hem comentat al començament d'aquesta editorial no serien hereditaris.

LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1285 | 28 DE MAIG DE 2021