La edil de comerç, Ortíz, defensa el trasllat del mercadet ambulant del dimecres assegurant que està avalat per la policia local.La Policia Local de Benicarló avala el trasllat del mercat de venda ambulant a la plaça de la Constitució i ha ampliat la seua extensió fins al carrer Joan Carles I. Això, al menys, és el que diu María Ortiz, regidora de Comerç, que va assegurar que a aquest emplaçament “s'ha arribat després d'estudiar moltes propostes, perquè portem ja quasi dos anys estudiant alternatives. No és que jo m’haja alçat un día i haja pensat: vaig a canviar el mercat”.Així, s'han remenat possibilitats com els carrers Ausiàs March, Hernán Cortés o César Cataldo, totes elles descartades per diferents problemes. En el primer cas “va ser la primera proposta que presentem als venedors, però l'anterior president va considerar que no els beneficiava” per trobar-se allunyada del nucli urbà, amb el que el consistori va retirar la proposta. Altra de les alternatives va ser César Cataldo. “Quan es va inaugurar el carrer, li vaig dir a la tècnica de Comerç: ja ho tenim, el mercat el podem ficar ací. Però finalment ho vam descartar perquè teníem que tallar molts carrers”. La mateixa explicació va donar la regidora de comerç per rebutjar l’instal.lació al carrer Hernán Cortés, tot i ser semipeatonal. Ortiz va basar bona part de la seua compareixença en recordar les negociacions dutes a terme amb l’anterior president dels venedors. Sabut és per tots, i tampoc ella s’ha amagat de dir-ho, que no te bona relació amb l’actual representant dels venedors del Dimecres, que s’ha enfrontat a ella en diverses ocasions pel canvi d’ubicació.

...+ info la veu en paper

Acabà de construir-se el 1743 i malgrat que s'han realitzat diferents obres de manteniment i restauració en el seu interior, una església de semblants dimensions havia de fer aigua per algun racó. I aquest és precisament el problema principal de la Parròquia de Sant Bartomeu de Benicarló: l'aigua que es cola per les goteres que entren a través de la deteriorada coberta, que ja comença a acusar el pas dels segles.Malgrat que “s'han anat fent xicotetes obres de manteniment”, com recordava el rector de la parròquia, Mossen Carlos García, la passada setmana un exèrcit d'experts va visitar els interiors del temple per a intentar “valorar l'estat de la coberta, sobretot, però de l'edifici en general”. La Fundació de La Llum dels Imatges ha sol•licitat al bisbat un informe detallat de l'estat de conservació en el que es troba el temple atenent que en les primeres reunions que s'ha mantingut amb ells se'ls va advertir del deteriorament d'aquesta part del monumental edifici....

+ info la veu en paper

Si els romans alçaren el cap, és molt possible que no s’ho cregueren. Benicarló, col·lapsada per culpa d'una hortalissa. I no pel seu suposat poder afrodisíac, una de les propietats menys conegudes avui dia del saborós menjar. La reina del camp benicarlando, la humil carxofa, va tornar el passat cap de setmana  a demostrar el seu poder de convocatòria col•lapsant les entrades de Benicarló per la gran quantitat de visitants que van arribar per a participar de l'acte més popular de la Festa de la Carxofa: la demostració gastronòmica. I això que les condicions meteorològiques no eren les més adequades, amb un fort vent que va tombar més d'un dels expositors i va obligar a desmuntar algunes de les estructures de les exposicions. Malgrat això, 26 restauradors de la ciutat van muntar en el carrer bufés en els quals la humil Cynara scolymus va adoptar capritxoses formes, es va combinar amb diferents sabors i es va convertir en l'estrella dels plats que es van exhibir. Suspesa la tradicional missa major que habitualment acompanyava als festejos, les agrupacions agràries igual ofrenaren els fruits del camp en el temple de Sant Bartomeu, fins on es va desplaçar una delegació de representants que van trobar a faltar algun acompanyant del consistori. A continuació, es va formar la comitiva oficial que, des de les portes del consistori, va desfilar fins al recinte de la demostració, escortats per un grup de pares d'una guarderia de la ciutat que protestaven per la retirada de les subvencions oficials.La demostració gastronòmica va centrar l'atenció en una jornada radiant en la qual els restauradores de Benicarló van demostrar una vegada més que són els millors a l'hora de trobar les més variades combinacions a la Carxofa de Benicarló, l'únic producte amb denominació d'origen de la província de Castelló. Descomunals composicions gastronòmiques que reconstruïren el fruit en uns casos i el van recrear en uns altres. Carxofes amb arròs, amb peix, en plats salats o en dolç, que amb tot combina aquest humil però saborós menjar. Catalina de Médicis apreciava en gran manera els cors de la carxofa i a Benicarló han sabut, a més, potenciar la resta del fruit.  No res es menysprea de la Reina del camp benicarlando, que s'ha guanyat un lloc entre els productes més estimats en les taules de reconeguts gourmets de tota Espanya. Els comensals van fer cua pacientment davant els estands per a degustar els menús, gràcies als tiquets que al preu de cinc euros donaven dret a tres racions i una beguda. Després, qualsevol lloc era bo per a menjar les degustacions. Això sí, al sol, que la temperatura no estava per a moltes alegries. Des de diumenge, a més, és possible gaudir també en el mateix bressol del seu naixement dels mil i un sabors de les carxofes, gràcies a les jornades gastronòmiques en les quals participen 21 restaurants de la ciutat, que ofereixen menús en els que la Carxofa amb Denominació d'Origen Benicarló és la clara protagonista.LA TORRÀ, EL SABOR MÉS TRADICIONAL1.500 quilos de carxofes de Benicarló es van rostir dissabte en el mig centenar de bocois que es van disposar en la cèntrica plaça de la Constitució. L'acte organitzat per la regidoria d’agricultura, formava part del programa oficial de festejos de la XIX Festa de la Carxofa i va comptar amb la inestimable ajuda dels membres del Consell Regulador de la Denominació d’Origen. Ells com ningú saben com preparar una bona carxofa a la brasa, seguint una senzilla recepta en la qual l'únic misteri per a arribar a l'objectiu és afegir-li la paciència necessària per a deixar-la daurar al punt just i utilitzar els millors ingredients que proporcionen aquestes terres del nord de la província. Així, la cadena humana que es va organitzar repartia les tasques entre tots els membres voluntaris que van participar en l'acte. En l'interior de la Cambra Agrària es van disposar llargues taules en les quals se'ls donava el colp de gràcia al cor de les carxofes. El senzill gest fa obrir un buit en el centre per a permetre, una vegada es disposen sobre les barbacoes, que s'introduïsca en elles una raget d'oli d'oliva del Maestrat i un colp de sal. I a la calor de les brases, amb paciència per a anar vigilant que es cremen el just per fora perquè l'interior quede tendre al paladar.A les set de la vesprada, una llarga cua d’àvids comensals es disposava  amb els seus tiquets a la mà a degustar el menjar. Més de 2.000 racions d'aquest senzill plat van satisfer les expectatives de gent arribada de tota la comarca per a participar en l'acte. I és que pel mòdic preu de 1,5 euros, es podia gaudir d'un plat de carxofes a la brasa, una ració de pa i vi. EL SOPAR DE GALA, LA CARXOFA MÉS GLAMUROSABenicarló es va vestir divendres de gala per a començar la XIX Festa de la Carxofa. Un conegut restaurant de la ciutat va acollir el Sopar de Gala amb la qual autoritats, agricultors i convidats rendiren homenatge als guardonats d'enguany: el mediàtic cuiner Sergio Fernández i Mercabarna. El primer va rebre la Carxofa d’Or, el màxim guardó de la festa, mentre que els segons el càlid homenatge de les dones i els homes del camp per acollir i distribuir el producte estrella del camp benicarlando. Per primera vegada el sopar va tenir un caràcter solidari, ja que cinc euros de cadascun dels coberts que es van servir, es van destinar a la Unitat de Respir per a malalts de Alzheimer. El menú, com no, estava basat en diferents combinacions que van utilitzar la carxofa de Benicarló com ingredient principal. Durant els parlaments es va destacar les peculiars característiques de l'únic producte amb denominació d'origen de la província de Castelló, que fins i tot ha obtingut el segell de qualitat europeu gràcies a les nombroses virtuts que atresora, i que tan bé saben potenciar els agricultors de la ciut

at.

LES TAPES, LA CARXOFA A TOTA HORAQue la carxofa de Benicarló marida amb quasi tot és una cosa que els restauradors de la ciutat s'han encarregat de promocionar al llarg dels últims vint anys. Gràcies a les jornades gastronòmiques que es desenvolupen en els restaurants de la ciutat, l’amplitud de mires dels comensals s'ha disparat fins a límits insospitats. Si que és cert que se segueixen apreciant les humils carxofes a la brasa, que a Benicarló tampoc es preparen com en altres llocs, però el que toca ara  és parlar de Pinxos, amb majúscula, de carxofa. L'acollida del públic des de la seua primera edició, quan van participar poc més de deu bars de la ciutat, va rebentar qualsevol expectativa. A poc a poc es va anar afermant en el programa d'actes de la Festa de la Carxofa i en aquesta edició, quan s'arriba a la cinquena ruta, són quasi quaranta els establiments que participen en ella. A més, enguany, s'ha duplicat la durada que arriba als quinze dies a petició dels participants. I és que la ruta és una bona forma de promocionar els negocis. “Nosaltres entrem en bars que desconeixíem que existien i que descobreixes gràcies a la ruta” assegura Maribel S., una de les acèrrimes seguidores d'aquesta iniciativa. Altres locals, més coneguts pel públic en general, veuen incrementada la seua clientela habitual i arriben a servir “més de quatre-cents pinxos en una vesprada. El dissabte vam tenir a tres persones en la cuina dedicades només a muntar pinxos”, va comentar un dels empresaris participants en la iniciativa. I no és per a menys. En forma de bunyols, saquets, acompanyats de botifarra o formatge, com montadets, amb ous de guatla o angules. Dolços, salats o agredolços, amb suggeridors noms que embriaguen als comensals. Sense anar més lluny el pinxo guanyador del concurs convocat enguany té per nom “la Foguera de Sant Antoni” perquè està coronat per un llagostí flamejat en roig. “Ens donen molt de treball perquè la major part dels pinxos es preparen al moment i duen una elaboració costosa, però val la pena”, valoren els participants. I és que malgrat que s'ofereixen pel mòdic preu d'entre 1,5 i 3 euros, els empresaris veuen la seua participació en la ruta com una forma de promoció dels seus negocis. “És impressionant veure la quantitat de gent que ix per les nits, sobretot joves, per a menjar-se uns pinxos de bar en bar, va destacar l'edil Eduardo Arín, organitzador de la ruta. Quall vegetal de carxofaAgricultors de Benicarló estan treballant amb l’IMPIVA en un projecte d'utilització de les flors de la carxofera com a quall vegetal. L'estudi s'està realitzant dins la línia Innovem Junts i arreplega l'antiga tradició dels pastors, que utilitzaven les flors dels cards silvestres per a quallar la llet dels seus animals quan estaven en la muntanya. De fet, Alonso de Ferrera ja va citar en 1513 les seues propietats com coagulant de la llet. En l'actualitat, són diversos els productors de formatge ecològic que han tornat a reprendre aquesta possibilitat i l'estan aplicant en les seues produccions. Juan Manuel Urquizu, regidor de Promoció Econòmica de l'ajuntament de Benicarló, explicava aquesta possibilitat en el marc de les terceres jornades tècniques de la Carxofa de Benicarló, que es van celebrar al  municipi. Si finalment els estudis es desenvoluparen convenientment, per als agricultors s'obri un nou mercat que permetria comercialitzar una part de les mates que ara no utiliza. En concret, tenen nombrosos avantatges sobre els qualls animals, de complexa utilització i conservació. La flor de la carxofera produeix un quall molt més suau, ja que és molt proteolític. És, per tradició, el quall propi dels territoris mediterranis, que va deixar d'emprar-se per criteris comercials. S'utilitza sobretot per als formatges frescos, però també té aplicacions en els madurs. Les terceres jornades tècniques de la carxofa es van celebrar sota el lema “Cuina amb relat” i tenien com objectiu “parlar del territori, d'innovació i la col•laboració entre empreses”, va assenyalar Urquizu.