I com va la cosa?

Com els agrada els espanyols ser els primers. I és que açò del collonavirus cada vegada sembla que pinta pitjor i Ñ ha decidit fer un cop de cap, a avançar la resta d'estats europeus tant se val si per la dreta o per l'esquerra, i acabar en una posició de privilegi: els nambers guan! Doncs això, que fins fa una setmana Espanya estava en cinqué lloc en el rànquing que s'han muntat els estats per vore qui agafa més covid-19, i ara en uns pocs dies ens hem llençat a la caça i captura del bitxo i com amb el mantra del "a por ellos", tant típic d'ací, ja no tenim competidors que ens barren el pas i ens hem enfilat a la primera posició... d'infectats. Posició de la qual sembla que no baixarem a la vista que la nostra activitat social i d'oci no s'atura. Una cosa haurem de tindre clara: almenys a la nostra comunité, si Ximo Puig encoratja tothom perquè vinguen ací a prendre el bany i  només s'atreveix a tancar l'oci nocturn de mala gana i quan l'obliga el govern central,  difícilment sortirem de l'atzucac dels contagis continus sense mesures contundents.  Apa, mentrestant anem fent proselitisme i que tots vinguen a ca nostra, amb una escatainada seguretat fictícia que ja no es creu ningú, mentre la resta de països del nostre entorn, tot i que tampoc és que estiguen per a tirar coets, ens tanquen les fronteres, ens aïllen en quarantena i ens demanen PCR als que hi arriben des d’Ñ. Però això sí, a don Simon, este bon home que diuen que coordina tot açò de la pandèmia a nivell estatal, ja sembla que se li han unflat les... ametles i ha abandonat els subterfugis per passar a afirmar directament que "las cosas no van bien" (el que li ha costat decidir-se a dir-ho, suposem fart de les interferències polítiques). No res, pos a setembre tots a escola...

Engalanament de carrers

Dit això, hem de repetir que és obvi que a casa tenim un problema, un greu problema d'incivisme i de salubritat pública. Ho veiem cada dia quan trobem trastos i més trastos al carrer, sense que cap autoritat es propose seriosament acabar amb la xacra. Un incís, que només serà una única vegada (no els pensem fer propaganda), per manifestar el nostre rebuig contra els aprofitats del partit del diccionari que fa uns dies van traure el cap per denunciar esta situació endèmica sobre la qual mai no havien dit ni fet res. Ara sí, però òbviament tot amanit amb l’espessa salsa de les seues proclames feixistes. Però al que anàvem, esta setmana, que encara fa calor apegalosa, tornem a trobar indicis de l’operació renove de matalaps vells per uns nous de més fresquets, que ja fa molts anys que fan clot, els vells, i em fa mal l’esquena quan m’alço... I per si amb el matalap no en teníem prou, ho acompanyem amb un sofà desballestat que ja els devia molestar a casa per la pudor que devia fer. Certament, tenim la sensació que ací falten mesures més que contundents contra  la gent i el costum incívics, contra, ho repetim, els que troben que els carres són la seua porquera particular. Duem ja molts anys amb la mateixa cantarella  i no hi veiem que cap autoritat s’arromangue. Al final acabarem pensant que són iguals, no? A vore si s'ho fan mirar d'una punyetera vegada i actuen!

...

+info La Veu en paper

TORNA A LA PORTADA DEL NÚMERO 1247

Dins del carxofar

Bé, ara, després del sopar de la carxofa, podem dir, sense por a errar-nos que, definitivament, ha començat el mes de la carxofa. Els pinxos van ser els entrants del plat principal i el sopar, amb la torrà i la demostració gastronòmica, el tret de sortida. Ara tenim tot el mes per a degustar fins a la sacietat tot un món de receptes carxoferes en molts restaurants de la ciutat. Però bé, tornant a l'opípar sopar, tenim entés que per quedar com cal hi van a anar la flor i nata de la politiqueria local, comarcal i autonòmica, i estatal... sense excepció. I és que davant de tan magne esdeveniment, ningú es podia permetre el luxe de no sortir a la foto que marcaria el tempo del nou període carxoferil que estàvem a punt d'encetar. Sí, Benicarló respira un olor especial que no res té a veure amb al que normalment un es troba quan baixa per l'estació... per exemple. El metà acumulat en aquest cap de setmana, sens dubte, podria, fins i tot, si el canalitzarem, servir-nos per a fer baixar el preu del rebut de la llum si fos utilitzat en qualsevol d'eixes centrals de cicle combinat que cremen gas per a produir electricitat. I no us penseu que ho diem a broma perquè, a més, ens ve per davant un mes de fred que, casualment, coincideix amb el nostre mes carxofer. Una possibilitat? Ciència ficció? No tenim ací que faça laboratoris d’idees? Doncs igual que un dia un descendent d’una notable família llauradora va patentar la graella especial per torrar l’insigne inflorescència, ¿qui ens diu que un altre no es traurà del barret la manera d’aprofitar en benefici del comú la gran quantitat d’energia que es desprendrà amb l’excusa de les carxofes en les pròximes setmanes?

Entrant de declaracions de Compromís amb carxofetes tendres del poder

I parlant del Sopar de Gala, es curiós això que comentàvem abans de l'assistència dels polítics locals. Ens vam adonar que hi havia una taula plena... de militants de Compromís. I té alguna cosa estranya que els de Compromís vagen al sopar de la carxofa? Què passa, que no tenen dret a degustar-les com la resta de mortals? Doncs la veritat és que sí, que això hauria de ser una cosa normal. Ara bé, tenint en compte que des que estan els actuals representants a l’equip de govern, s’havien negat a fer-ho... Que no us ho creieu? Cap problema, mà d'hemeroteca i.. bingo, ací uns ensenyem la notícia d'una nota de premsa del 2015 dient que no consideraven l’acte adient per anar. Ep, aleshores ara que ha canviat? Doncs pel que sembla va vindre un senador d’eixos de pes del seu partit i calia passejar-lo! Així que, quan són figues, són raïms, tots mudats i en comitiva a la carxofada. No cal patir per les flatulències si és per una bona causa i si se les han de menjar, a les seues paraules ens referim, amb carxofeta sempre estaran més gustosetes. Coses que passen!

...

+info La Veu en paper

La Veu de Benicarló ha aplegat al número 1000, ja ho deveu saber, ai heu tingut el cos d'arribar en aquesta pàgina, i això són 20 anys fent la viu-viu. Mireu, quan va nàixer el setmanari, per exemple, Josep Barberà tenia 12 anys i un prometedor futur de polític intuïtiu per endavant que ara es consuma; Marta Escudero encara havia d'acabar els estudis universitaris i començar la seua carrera com a dietista; Juan Antonio Mañá Ferrer, abogado, Castellón, España, encara no tenia compte a Linkedin... però moltes altres persones ja eren protagonistes de la política benicarlanda. I els coneixíem pels seus fets: Mundo, per les paelles i les «pequeñes palabres»; Cuenca, per les places (la dels Bous i la de la Constitució); Flos, per l'elevat índex de benicarlandia o benicarlandor que exhibia davant de tots els micròfons. Eren temps heroics i tots ens pensàvem, aquell estiu del 95, que a la primera de canvi la dreta perdria l'alcaldia que havia dirigit, si fa o no fa, des del segle XIV, amb la truncada excepció republicana, i de retruc amb aquest setmanari tot el poble s'estrenaria a llegir l'actualitat en valencià i nosaltres ens faríem rics com a matxos. Però res de res, ací estem com Pere fava, i mira que ha sigut pesat arribar fins ací i l'amo de la paraeta encara no ens deixa plegar!

...

8. La de Kuen-Ka és una font participativa, com ell mateix ha explicat. A més de perquè en el seu disseny ha participat molta gent (on vaig dir ric, ara dic riquiric!), la font té dos plànols que permetran que "la part inferior siga visitable i participativa". Com l'estàtua de Colom de Barcelona! Ho va dir durant la maratoniana visita d'obres a la qual va dur als de la premsa, que van poder "gaudir" de les sàvies explicacions del magne regidor. Això de la font visitable és tota una revolució, una nova manera de veure les coses en política municipal. Aquest home té una visió ben original de la participació ciutadana. Certament, per originalitat, l'ocurrència de fer el riu sec navegable, al més pur estil faraònic, que va originar una portada antològica.

...

+info La Veu en paper