Doble presidència del Club de NatacióI tanquem la secció de piscines, que ja se'ns ha fet més llarga que un dia sense pa, amb el canvi de president del Club Natació Benicarló proposat pels d'Àpunt: el regidor d'esports benicarlando. Que no us ho creieu? Mireu la imatge amb el peu de foto i convindreu amb nosaltres que no és un invent nostre. Directament l'han fet president. ¿Deu ser que els ha traït el subconscient com quan han vaticinat l'obertura de la piscina a la tardor del 2021 "si tot va bé"? ¿O simplement ha estat un cop d'aigua per emportar-se l'actual que tants maldecaps els dona a l'alcaldessa i companyia? Quines coses passen amb el "temita", no?

 La coda de sempre I acabem la secció, com no, amb la companyia dels de sempre, els trastos al carrer. Que no! Que no! Que no s'acaben mai i no donem l'abast si en traiem un de sol a la setmana, se’ns acumula la faena! Doncs això, ací teniu per a triar en una mateixa imatge dos dels clàssics del paisatge urbà benicarlando. Per una banda, tenim matalàs recolzat plàcidament contra contenidor de cartó i per l'altra, sofaret a joc col·locat tot casual davant de reservori del plàstic per llegir-ne còmodament les instruccions d’ús. Una preciositat de temporada! I és que en esta vida les instruccions, del que siga, cal llegir-les amb tota la tranquil·litat necessària no siga que, després, l’emboliquem si intentem ficar el sofà per la bocana del contenidor dels envasos. I no vos penseu que anem errats que ja n'hem vist de tota mena amb el que la gent aboca dins de cada recipient. Sobretot el que no hi cap o no toca. Tots eixos dropos incapaços de xafar el pedal d'obertura del contenidor, que n'hi ha un fum, farien (millor dit fan) dels voltants de les illes de la brossa un gran abocador a l'aire lliure. La setmana que ve més, que les nostres autoritats es veuen del tot superades pel tema i n’hi ha per a llarg....+info La veu en paper

LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1291 | 9 DE JULIOL DE 2021

CASPA LOCALTornem-nos-en al poble, que tan lluny no ens coneixen. La classe política benicarlanda també té el seu coret i li agrada «hacer cosas», tal i com va assegurar Emepuntorrajoy. Pensem, per exemple, en el tema de la piscina municipal; el desficaci en què la nostra alcaldessa ha entrat i la seua deriva autoritària (segons determinats sectors del món de la natació local i els partits de l'oposició, clar) que la porten a concloure que ella està exempta de qualsevol responsabilitat en el tema. Al passat plenari, va haver qui va coincidir amb els determinats sectors de la natació local a qui ens hem referit. L'oposició en bloc li va traure els colors en tots els aspectes. Primer en el fet de no contestar les seues preguntes quan tocaria (tot i que es puga amagar en la normativa), fent que aquestes s'allarguen en el temps mesos i mesos perdent la seua eficàcia, però sobretot amb les respostes reiteratives eludint la responsabilitat d'haver conduït la situació on estem ara: el tancament de la instal·lació des fa més d'un any. I on arribava la seua responsabilitat segons sembla? Només a traure el patracol de fulls de l'expedient allí mateix, a taula, i dir que ella s'ho havia estudiat, cosa que deia que no havia fet l'oposició. El problema és que com ja vam dir la setmana passada, el "teatro del bueno" ja el va encunyar el Mourinho (el del futbol) fa uns quanta anys, i segones parts, com tots sabem, mai solen ser bones. El teatre... a l'auditori!

CASPA CLÀSSICANosaltres sí que en mengem de panses i no hem oblidat un dels nostres clàssics: els trastos al carrer. Mireu el que hem trobat, al costat del contenidors que hi ha a la cruïlla entre el carrer de nom del poble del costat i el Mestre Serrano. No ho acabem de distingir massa, però semblaria ser una taula gran, les potes és el que així ens ho fa vore, desmanegada on li faltaria la part interior. Doncs això, una vegada més, i en van..., continua aquesta xacra de llençar el que molesta a casa o ja no sé sap què fer-ne. Mireu que ho hem dit vegades, açò no s'acaba amb cartells i bones paraules, que també poden servir, la pedagogia és molt important, sense cap mena de dubte, però o apliquem altres mesures més coercitives com les multes o a nosaltres se'ns acabarà l'espai a la nostra secció. Açò ja és tota una plaga! Que no veuen que cada vegada ens fa falta més espai per a ficar tot el que ens cau al damunt? Ja ni amb els encants en tindríem prou per a ficar tot el que ha passat per les nostres planes. Nosaltres devem ser curts de nassos però a la casa gran s'ho haurien de fer mirar. I és que damunt guanyarien diners amb cada multa!...+info La veu en paper

LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1282 | 7 DE MAIG DE 2021

I com va la cosa?

Com els agrada els espanyols ser els primers. I és que açò del collonavirus cada vegada sembla que pinta pitjor i Ñ ha decidit fer un cop de cap, a avançar la resta d'estats europeus tant se val si per la dreta o per l'esquerra, i acabar en una posició de privilegi: els nambers guan! Doncs això, que fins fa una setmana Espanya estava en cinqué lloc en el rànquing que s'han muntat els estats per vore qui agafa més covid-19, i ara en uns pocs dies ens hem llençat a la caça i captura del bitxo i com amb el mantra del "a por ellos", tant típic d'ací, ja no tenim competidors que ens barren el pas i ens hem enfilat a la primera posició... d'infectats. Posició de la qual sembla que no baixarem a la vista que la nostra activitat social i d'oci no s'atura. Una cosa haurem de tindre clara: almenys a la nostra comunité, si Ximo Puig encoratja tothom perquè vinguen ací a prendre el bany i  només s'atreveix a tancar l'oci nocturn de mala gana i quan l'obliga el govern central,  difícilment sortirem de l'atzucac dels contagis continus sense mesures contundents.  Apa, mentrestant anem fent proselitisme i que tots vinguen a ca nostra, amb una escatainada seguretat fictícia que ja no es creu ningú, mentre la resta de països del nostre entorn, tot i que tampoc és que estiguen per a tirar coets, ens tanquen les fronteres, ens aïllen en quarantena i ens demanen PCR als que hi arriben des d’Ñ. Però això sí, a don Simon, este bon home que diuen que coordina tot açò de la pandèmia a nivell estatal, ja sembla que se li han unflat les... ametles i ha abandonat els subterfugis per passar a afirmar directament que "las cosas no van bien" (el que li ha costat decidir-se a dir-ho, suposem fart de les interferències polítiques). No res, pos a setembre tots a escola...

Engalanament de carrers

Dit això, hem de repetir que és obvi que a casa tenim un problema, un greu problema d'incivisme i de salubritat pública. Ho veiem cada dia quan trobem trastos i més trastos al carrer, sense que cap autoritat es propose seriosament acabar amb la xacra. Un incís, que només serà una única vegada (no els pensem fer propaganda), per manifestar el nostre rebuig contra els aprofitats del partit del diccionari que fa uns dies van traure el cap per denunciar esta situació endèmica sobre la qual mai no havien dit ni fet res. Ara sí, però òbviament tot amanit amb l’espessa salsa de les seues proclames feixistes. Però al que anàvem, esta setmana, que encara fa calor apegalosa, tornem a trobar indicis de l’operació renove de matalaps vells per uns nous de més fresquets, que ja fa molts anys que fan clot, els vells, i em fa mal l’esquena quan m’alço... I per si amb el matalap no en teníem prou, ho acompanyem amb un sofà desballestat que ja els devia molestar a casa per la pudor que devia fer. Certament, tenim la sensació que ací falten mesures més que contundents contra  la gent i el costum incívics, contra, ho repetim, els que troben que els carres són la seua porquera particular. Duem ja molts anys amb la mateixa cantarella  i no hi veiem que cap autoritat s’arromangue. Al final acabarem pensant que són iguals, no? A vore si s'ho fan mirar d'una punyetera vegada i actuen!

...

+info La Veu en paper

TORNA A LA PORTADA DEL NÚMERO 1247

Dins del carxofar

Bé, ara, després del sopar de la carxofa, podem dir, sense por a errar-nos que, definitivament, ha començat el mes de la carxofa. Els pinxos van ser els entrants del plat principal i el sopar, amb la torrà i la demostració gastronòmica, el tret de sortida. Ara tenim tot el mes per a degustar fins a la sacietat tot un món de receptes carxoferes en molts restaurants de la ciutat. Però bé, tornant a l'opípar sopar, tenim entés que per quedar com cal hi van a anar la flor i nata de la politiqueria local, comarcal i autonòmica, i estatal... sense excepció. I és que davant de tan magne esdeveniment, ningú es podia permetre el luxe de no sortir a la foto que marcaria el tempo del nou període carxoferil que estàvem a punt d'encetar. Sí, Benicarló respira un olor especial que no res té a veure amb al que normalment un es troba quan baixa per l'estació... per exemple. El metà acumulat en aquest cap de setmana, sens dubte, podria, fins i tot, si el canalitzarem, servir-nos per a fer baixar el preu del rebut de la llum si fos utilitzat en qualsevol d'eixes centrals de cicle combinat que cremen gas per a produir electricitat. I no us penseu que ho diem a broma perquè, a més, ens ve per davant un mes de fred que, casualment, coincideix amb el nostre mes carxofer. Una possibilitat? Ciència ficció? No tenim ací que faça laboratoris d’idees? Doncs igual que un dia un descendent d’una notable família llauradora va patentar la graella especial per torrar l’insigne inflorescència, ¿qui ens diu que un altre no es traurà del barret la manera d’aprofitar en benefici del comú la gran quantitat d’energia que es desprendrà amb l’excusa de les carxofes en les pròximes setmanes?

Entrant de declaracions de Compromís amb carxofetes tendres del poder

I parlant del Sopar de Gala, es curiós això que comentàvem abans de l'assistència dels polítics locals. Ens vam adonar que hi havia una taula plena... de militants de Compromís. I té alguna cosa estranya que els de Compromís vagen al sopar de la carxofa? Què passa, que no tenen dret a degustar-les com la resta de mortals? Doncs la veritat és que sí, que això hauria de ser una cosa normal. Ara bé, tenint en compte que des que estan els actuals representants a l’equip de govern, s’havien negat a fer-ho... Que no us ho creieu? Cap problema, mà d'hemeroteca i.. bingo, ací uns ensenyem la notícia d'una nota de premsa del 2015 dient que no consideraven l’acte adient per anar. Ep, aleshores ara que ha canviat? Doncs pel que sembla va vindre un senador d’eixos de pes del seu partit i calia passejar-lo! Així que, quan són figues, són raïms, tots mudats i en comitiva a la carxofada. No cal patir per les flatulències si és per una bona causa i si se les han de menjar, a les seues paraules ens referim, amb carxofeta sempre estaran més gustosetes. Coses que passen!

...

+info La Veu en paper