Des que un dia el papa em va dir que a Onda la claven fonda, aquest poble sempre m'ha fet molt de respecte. Si, perquè malgrat que soc un home fet i dret, he de reconèixer que soc molt temoric i qualsevol cosa em posa els pèls de punta i els nervis a flor de pell. Em passo els dies esglaiat, i la cosa es posa pitjor quan arriba aquesta gran festa tan nostra com és el galwin. Ja li he dit al senyor director gerent d'aquesta gran i generosa empresa que jo la setmana que ve no sortiré de casa, perquè eixe dissabte hi ha muntada una gran festa al hall de la facul i els esperits m'han dit que si no vaig penaré tota l'eternitat. Si, han llegit bé, benvolguts lectors, no penso sortir de casa, però he d'anar a la festa. El que passa és que, si no vaig, al següent dia de classe, he de donar explicacions a tothom del motiu de la meua absència i això, després de vint-i-quatre anys, ja comença a resultar-me pesat. Així és que hauré d'anar amb tot el dolor del meu cor, a passar-m'ho malament. A més a més la Margot diu que ella no s'ho perd, perquè és un dels dies que més profit li trau als seus encants i que jo puc fer el que vulga.
...
+info La Veu en paper
