No sé com he pogut esperar dues setmanes per a expressar la meua emoció en descobrir el veritable motiu de les meus penes. Però la setmana passada, gràcies a aquesta publicació, vaig veure la llum al final del túnel i he pogut posar remei al pitjor malson que es pot tindre. Mire, senyora Garcia, el començament de les festes va vindre acompanyat per una actitud distant de la meua parella cap a mi. Però la cosa encara és més curiosa  perquè aquesta situació també es repeteix, amb major virulència, al llarg i ample de la anhelada, desitjada, emotiva i coenta setmana fallera. Aquest comportament estrany i francament gelat venia a durar fins a un parell de setmanes després del darrer coet. Després, poc a poc, amb una bona alimentació i una selecta dosi d’elements afavoridors d’actituds amatòries, anava aconseguit que tot tornés a la normalitat recuperant el terreny perdut. Clar, tot això m’angoixava i omplia el meu cap de dubtes al voltant de la nostra relació. Hi ha una tercera persona? Ja s’ha apagat l’espurna? Soc un avorrit? Fins i tot em vaig arribar a plantejar seriosament l’existència de l’amor com a sentiment. He...

+ info La Veu en paper