Això és el que vaig saber llegir en l’anterior número de la seua revista...

Quin embolic que m'acabo de fer amb les quantitats que s'han de pagar amb tot això del gasoil del port. Per un costat el que van vendre, per un altre allò que no van vendre i per un tercer lloc allò que no van vendre però que haurien d'haver venut perquè es veu que venien el combustible més car que una altra empresa que subministrava. Però resulta que aquesta segona empresa venia el gasoil més barat i els nostres mariners li compraven per tal d'estalviar-se uns quartos després de que l'empresa concessionària no els volgués abaixar lo preu. Però també resulta que la segona empresa no podia entrar al port segons el conveni amb la primera, però sí que entrava perquè tenia permís tot i no poder entrar. Jo no entenc res. He arribat a un punt on certes informacions no avancen dins del meu cervell i la neurona portera ja no vol deixar passar més dades. Sí, ho reconec, me perdo entre tants de números i tantes disposicions legals i administratives, que podrien ser el mateix però que no ho són. Total, que al final de la correguda he entès que haurà de pagar la gran mamella de la Generalitat, i la quantitat no és gens menyspreable. Qui parlava de les herències rebudes? Els grans gestors ens deixen un altre forat. Ara resulta que com que no pot entrar cap camió de combustible al port, els nostres mariners se'n van a poble del costat a omplir els seus dipòsits de combustible. Clar, així deu ser legal. Cadascú va a lloc que vol i que li facen millor preu. I ja està. Total, que acabo d'omplir gairebé mitja pàgina i no tinc ni idea què escrit, perquè no  és una cosa que m'apassione ni que estiga al meu abast.

...

+ info La veu en paper