A bou passat

Ja fa dies que és l’hora de la reflexió. Hom treu sempre conclusions dels resultats de les eleccions, però una gran part del personal, desenganyat i /o indignat, ha estat qui ha marcat la pauta d’aquestes darreres setmanes. Com, si no, es pot explicar que a Benicarló hi haja hagut un percentatge de vots en blanc i vots nuls tan elevat? Alguna cosa deu voler dir això. Si només va a votar menys del setanta per cent de la població i prop d’un cinc per cent dels votants manifesten que els és igual blanc com negre, verd com blau podem deduir que tres de cada quatre benicarlandos no estan suficientment “motivats” amb l’actual sistema per anar a decidir. Segurament, per tant, caldrà anar pensant que es faça realitat això de la “democràcia real” d’una manera coherent i meditada.

No cal ser un sociòleg de primera magnitud per deduir que una gran part dels vots nuls i en blanc corresponen a gent que es declara “d’esquerra”, però que en moltes ocasions amb la seua actitud de “rojiguais” (“votaré en blanc, tots són iguals i així els castigaré”) no fan més que afavorir –com ha estat el cas- la dreta, la nostra dreta.

I els partits? Els partits, bé. El PP ha guanyat, és una obvietat, però ha perdut més de tres-cents vots. El PSOE ha perdut, és una obvietat, però ha aguantat molt bé el daltabaix socialista a tot l’estat. El BLOC no ha millorat, és una obvietat, però molt poca gent donava un quinzet perquè aconseguira repetir el mateix nombre de regidors. A Esquerra li ha anat malament perquè no ha entrat a l’Ajuntament, és una obvietat, però ha doblat el nombre de votants i ha entrat en una dinàmica d’ascens. Esquerra Unida segueix sent anecdòtica, és una obvietat, però té els seus vots que a algun partit esquerrà li anirien molt bé. I Familia y Vida ha tret més de setanta vots més que en les anteriors eleccions, la llàstima és que no hagueren dit a ningú on posarien el botellòdrom que si no...