Esmenant la plana

Cal queixar-se, i per escrit, i a totes les instàncies que siguen necessàries quan considerem que els nostres drets han estat vulnerats. I fer-lo quantes vegades siguen necessàries perquè l’administració no és crega amb dret de cuixa sobre l’administrat. La setmana passada ja em van tenir una mostra prou clara amb l’encaparrament del regidor Marzal, i la seu estimada pilona assassina, en el desballestament de no menys d’una vintena de vehicles. Ara torna a la càrrega l’administració, i en concret el mateix regidor, en la mateixa zona, per no voler-li donar una tarja d’entrada de vehicles a un veí que té casa dins de la zona de vianants. Si en el cas anterior, al final, segurament seran els tribunals, arran de les denúncies que presenten els afectats, els que facen baixar del burro al regidor en qüestió, en aquest cas ha estat el Síndic de Greuges el que li ha dit, curiosament altra volta al mateix regidor de Policia que és en última instància el responsable polític d’atorgar les susdites targes d’entrada, “la necessitat d'aprovar una ordenança municipal en la qual s'arrepleguen els requisits necessaris per a obtenir la targeta d'entrada en la zona per als vianants del nucli antic”, atés que no hi ha cap normativa que ho regule. Sobreentenent que seria a partir d’ací quan podria atorgar o denegar l’atorgament d’aquesta tarja, li recomana a l’administració que valore “la possibilitat d'estendre l'obtenció de la mateixa per part dels propietaris dels habitatges situats en aquesta zona amb independència del lloc del seu empadronament”.

El curiós del cas és que la recomanació del Síndic data del més de juliol. Com dèiem la passada setmana en el nostre ajuntament són una mica durs d’orella.

Festa de Sant Antoni

No podem més que felicitar-nos tots de tenir aquesta festa tan arrelada a la nostra terra amb tanta vivacitat que, encara que ploga, o faça fred, tenim la celebració al carrer amb la mostra d’estima dels benicarlandos. La confraria, les coques, les majorales i els majorals, i els carros amb els seus cavalls guarnits són un exemple de la importància de saber mantindre les nostres tradicions. Visca Sant Antoni!