En el país de la taxa... la merda és el millor partit. Amb una jugada magistral, una planta que hauria d’haver estat pública, acabada amb diners públics, i gestionada públicament, ha acabat amb un fum d’anys d’endarreriment, amb una situació poc idònia, i amb uns costos desproporcionats i... una gestió privada.

El regidor Serrano i el gerent del Consorci de la Zona I ens han plantejat un panorama encisador sobre les bondats d’aquesta planta de residus que, privadament, ens ha acabat costant, via taxes i més taxes, molts, molts diners.
I és que, per què serà que quan els recursos públics els gestiona una empresa privada sempre passa el mateix? Per què serà que la ineptitud i ineficiència de la nostra classe política sempre aboca la ciutadania ha pagar uns sobrecostos innecessaris per allò que ells han fet rematadament malament?

La ciutadania s’estàpreguntant per quina raó, comparativament, el pressupost d’eguany d’aquesta planta quasi duplica, el d’altres semblants properes a la nostra.

Per això, amb uns càlculs bastant eteris, basats amb unes hipotètiques tones que es pensen recollir, fa que tinguem, altra volta, que tornar a gratar-nos les nostres ja escurades butxaques. I tot per un servei, encara que necessari, que amb les coses fetes correctament i quan tocava, no ens hauria costat el que ara hem de pagar. I a més, només cal mirar les imateges, amb un reciclatge més que fictíci. Al final, la responsabilitat d’aquesta mala gestió, a qui li la podrem cobrar?... Exacatament, a ningú!
Com sempre, segons per a qui... la merda és visa.