Està clar que quan es pregunta als partits polítics una valoració de com ha anat l’any, la diferència de visió entre govern i oposició sempre serà més que considerable. Realment és una obvietat, però una obvietat, a voltes, susceptible de molts matisos i enguany, sobretot, els hi ha de molt evidents.

No sabem si el fet de tenir majoria absoluta ha pogut influir en les paraules del portaveu popular, o el fet que La Veu de Benicarló ha estat de vegades molt crític amb ell i el seu partit, però la pobresa de les seues paraules no deixa lloc al dubte. Ens agradaria haver sabut quines han estats eixes “inversions importants” que han fet “reduint costos”. Però encara més ens agradaria a la ciutadania saber que vol dir amb això de les obres importants i necessàries, en referència a la depuradora, que va estar aturada molts mesos, i que ja veurem quan dura, o l’inici de les obres de la nova escola, assegurades un fum de vegades i..., o la regeneració de la Costa Nord que s’ha quedat sense pressupost sine die. Certament, formaen part del seu programa electoral... des de fa un grapat d’anys, però si cada any ens les tornem a trobar voldrà dir que poc, o no res, s’ha fet per tenir-les acabades.

L’oposició ha carregat amb duresa aquesta falta d’eficàcia del populars, i així hem pogut observar, curiosament, que les crítiques a  aquesta ineficàcia governant fins i tot, es podia complementar.

Així, els socialistes benicarlandos fiquen el dit a la nafra de problemàtiques com la inexistència d’un Pla d’Ocupació, la paràlisi del Pla General d’Ordenació Urbana, el cas Odemira que ens costarà a tots els benicarlandos, per una negligència popular, 1,5 milions d’euros, o les plaques solars no connectades de l’auditori, o el pàrquing tancat de l’UA 19. A banda, d’indicar tantes i tantes promeses sense complir com l’Escola nova, la depuradora, la carretera de Peníscola, Costa Nord, Passeig Sud, ... .

Compromís, per la seua banda, ha acusat directament l’alcalde i el seus de mentiders i de fer falses promeses. Així, començant per la precària situació dels aturats i la pujada d’impostos, o la falsa promesa de la nova escola o el pàrking de la Consolació, més dur encara, el tractament de “macarra” al nostres alcalde per haver vesat amenaces a la gent quan es té una opinió contraria a la seua.

Contundència, si més no, és el que podem extraure de les paraules de l’oposició, i un avorriment dialèctic i fora de lloc, com si amb ell no anés la qüestió, del portaveu popular.

De tota manera, i ja portem massa anys, s’està veient un PP còmode que està vivint en la seua poltrona particular mentre l’oposició sembla només gargamellar-se internament.

És clar que cal un canvi de rumb molt agosarat, però seriós. Una guerra oberta a l’acomodació i l’immobilisme actual, amb molt de treball, trepitjant el carrer sobretot, si es vol oferir un mínim d’esperança a aquesta greu situació d’impàs econòmic i polític.