Poques poblacions es poden vanagloriar de conèixer tan ben el seu passat arqueològic com Benicarló. El poblat ibèric del Puig de la Nao es troba entre els millors d'aquesta cultura i ara, una altra trobada casual, ha posat al descobert un jaciment enorme de l'Edat del Ferro amb singulars característiques. Tantes que ja, sense haver sigut excavat en tota la seua extensió, pot ser considerat com a excepcional.

 

Va ser el 2013 quan una pala que obria el camí per a la variant de la carretera N-340 va descobrir les restes al Mas de Fabra. Es tracta, com van explicar els directors de la campanya de prospeccions, d'un assentament humà a cavall entre els segles VII i VI aC de característiques molt singulars. Ramiro Pérez i Miguel Vicente van explicar que han sigut les restes ceràmiques, de gran factura, les que han permès la seua datació.

...

ELS RESULTATS CIENTIFICS

Tal i com és va publicar a Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, en la intervenció arqueològica de l'any 2015 es va excavar la totalitat de la superfície afectada dins del terreny expropiat per a la realització de les obres. En concret la franja d'afecció on es localitzen les restes conserva, de manera longitudinal, unes dimensions de 57 metres lineals. En total ha suposat un àrea de 200 metres quadrats aproximadament. cal ressenyar l'existència de paviments o sòl de terra tractada, i zones de combustió continuada i definida a l'espai. Pel que fa als moments d'ocupació de l'enclavament, en el Sector A, podem definir a grans trets, dues fases de poblament sense que entre ambdues es documente una fase destructiva o un període de temps extens, més aviat al contrari, podent correspondre a remodelacions o canvis en la concepció de l'espai dins d'un mateix assentament i substrat poblacional.

...

+info La Veu en paper