És dimecres de matí. És San Fermín. Tot i la pandèmia, lo cos em diu que són les set i he de posar la tele per mirar l’entrada dels bous. Clic. La primera: canal 24 horas. No fan bous. Un senyor amb posat circumspecte recorda que ja falta menys, que l’any que ve tornarem a sentir parlar el pastor Javier Reta, coneixerem nous corredors i ens podrem emocionar veient aquells bojos que agarren la corba d’Estafeta per la part esquerra. En fi, no hi ha encierro. Sona el telèfon. L’amo em diu que sabia que estava despert perquè soc tan imbècil que no me n’he assabentat que s’havien suspés les festes de Pamplona. Idiota, sabia que et trobaria despert! Mira, que açò s’ha de maquetar avui i abans de migdia vull una plana plena. Recordo el paper de la paperina de xurros oliosa on una nit de bufa vaig signar un contracte de per vida i m’estimo més no discutir, però: escolte, que no podria ser per a demà de matí?, és que esta nit fan l’assemblea de socis i segur que en passarà alguna de grossa. Resposta contundent: no. Clic.

Ara mateix, per tant, ja es deu saber si el Benicarló té junta directiva o no i si la té, si jugarem a preferent o a primera regional. Confio, m’agradaria, que no haguérem fet cap quadro a la reunió, però em temo que donada l’efusivitat a l’hora d’explicar-se d’alguns dels segurs assistents serà molt difícil que s’aconseguisca un clima de concòrdia i respecte. El nom de la nostra entitat ha aparegut en un llistat proporcionat per l’AFE de clubs que a hores d’ara deuen diners a exfutbolistes, Hisenda i la Seguretat Social. A mi em cau la cara de vergonya que ens passen aquestes coses, però Déu mo’n guard de criticar ningú. Han sigut, segur, els imponderables: la falta de públic al camp per la pandèmia, l’escarransit nombre de socis que som, les empreses patrocinadores que també estan patint lo seu, la pilota que no va acabar d’entrar en els moments que feia més falta que entrara, el poc compromís d’alguns jugadors a l’hora de jugar que no de cobrar, la manca de connexió entre l’afició i un equip en què en la majoria de partits no jugava de titular ni un sol xicot del poble... Açò però havia de passar i ho sabíem tots. Tots. Sacar y no meter se echa la casa a perder. José Antonio Gellida s’ha gratat la butxaca i suposo que era conscient del que podia (seguríssim) succeir. Si enguany haguera sortit bé, és molt possible que l’any que ve o l’altre o l’altre com a molt estirar la caiguda s’haguera acabat produint. Hem tingut exemples ben propers. Lo Sogorb va jugar a tercera i va desaparéixer, lo Vinaròs va fer el mateix i va acabar arrossegant-se per segona regional i perdent contra el nostre filial. Ara som nosaltres els qui hem de fer aquesta penitència i confiar que, coma mínim, no desaparega l’entitat. Tampoc no passaria res, lo sol tornaria a sortir cada dia i tots dormiríem amb la mateixa intensitat. I els que no sabem on pondre els diumenges de tarde ens ho passaríem igual de bé anant a vore els xiquets del futbol base. Per tant, calma, molta calma.

Els rumors, antesala de la notícia que diria el mestre Palanques, van que volen per les xarxes socials . Abans, lo mateix mestre en deia «mentideros deportivos». Diuen (no, no sé qui), que Ramon Llopis, l’entrenador arquitecte de barraques amb qui vam aconseguir l’ascens, se n’ha anat al Soneja i està temptant alguns dels jugadors que va tindre a la plantilla ací; és més ja he sentit dir que Elian (que va fer de capità l’última temporada) ja es passeja per aquell poblet. També he sabut que Guillem, Pablo Traver i Éric se’n van al Vinaròs acompanyant l’assessor i secretari tècnic del Benicarló. Vaig a comptar, a vore: Gonzalo Abril, un; Aguayo, dos; Francesc Re, tres; Alexandre Rodríguez, quatre; Jordi Adell, cinc; i si hi afegim aquests tres, parlem de vuit jugadors formats a les categories inferiors del futbol benicarlando. No hay más preguntas, señorita.

Au, me’n torno al llit.

LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1291 | 9 DE JULIOL DE 2021

23 HANDBOL SANT JOAN: Gomis, Toledo (4), Berenguer, Reaza (1), Senabre, Trujillo (2), Javi Ripoll, Alex Ripoll, Sampedro (4), Valero (4), Pérez (5), Pedregal, Ramírez, García (3) i Payá.

28 HANDBOL BENICARLO: Javier Jiménez, Rubén Vicente (3), Marcos Dadone (5), Roberto Giménez (6), Víctor Robles (2), Sorin Teodor, Josep Febrer, Adrián (Castillo (4), Pablo Soriano (4), Angel Mateo (1), Antonio Fariñas, Alex Pérez, Adrià Espiell (1), Adrián Popa, Iván Aranda i Ignacio Fornos.ÀRBITRES: García Jiménez i Daniel Toma, col·legi valencià.INCIDÈNCIES: Partit disputat al Poliesportiu Municipal de Sant Joan. Al final del partit l'afició benicarlanda i l'equip van celebrar l'ascens en gran.PARCIALS 5 MINUTS: 2-1, 3-5, 6-5, 7-7, 8-9, 11-10 (descans), 14-13, 15-17, 17-18, 20-20, 23-25 i 23-28 (final).

Ascendir de categoria sempre és difícil i més quan la fase se celebra lluny de casa, que impedeix l'assistència de més aficionats, però els 50 que han estat en terres alacantines, durant aquests tres dies, es mereixen l'aplaudiment de tota la ciutat, ja que no han parat de fer costat als seus, sobretot quan el rival jugava a casa i saltava a la pista com a favorit.La victòria l'ha aconseguida l'equip que entrena David Escura, gràcies a una defensa que ha estat superior, crec quetot i el cansament de jugar tres partits en 48 hores, l'ordre defensiu no baixà de rendiment. El partit ha estat molt igualat al llarg dels 60 minuts, amb una primera part on les defenses van estar molt encertades, d'ací el 11-10 en l'electrònic al descans. En la represa la tònica del partit ha variat poc, però en els últims deu minuts, després del 20-20, els benicarlandos a més de deixar amb només 3 gols en deu minuts al Sant Joan, també han estat més precisos en atac.Felicitats a tots els que han fet possible que, després de molts anys, l'equip torne a jugar en categoria nacional.

 LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1288 | 18 DE JUNY DE 2021

41 HANDBOL BENICARLO: Javier, Rubén (7), Marcos (6), Roberto (5), Víctor (7), Sorin (3), Adrián (8), Angel. Antonio, Popa, Iván, Josep i Ignacio.

30 CH VILA-REAL: Jordi, Juan Carlos, Aarón (4), Youcef (4), Adrián, Ovidio (1), David, Marc 85), Kevin (10), Trilles, Raúl (1). Josep (3), Natanael, Jaime i Joan (2).ÀRBITRES: Yugueros Tarazona i Presons Cárdenas.

INCIDÈNCIES: Partit disputat el diumenge al migdia en el pavelló Poliesportiu, davant més de 200 espectadors.

L'equip sènior masculí de l'Hándbol Benicarló s'ha classificat per a la fase d'ascens a la Segona Nacional, a disputar dins de dues setmanes, després de guanyar amb contundència al Vila-real per 41-30, culminant així la millor temporada de les últimes temporades. Només els valia empatar o guanyar al Vila-real, ja que una derrota haguera classificat els visitants.La primera part va estar més igualada, però els benicarlandos van comptar amb el suport constant dels afeccionats, i es van arribar al descans amb 20-17. Però després del descans els de David Escura van ser un vendaval de joc, amb una defensa que va deixar als visitants en tan sols 13 gols, la qual cosa els va permetre recuperar pilotes i eixir ràpids a la contra. A poc a poc l'avantatge es va anar incrementant, mentre que la graderia era una festa, fins a arribar al 41-30 al final del partit.Ara esperar a conèixer als rivals i on es disputarà aquesta fase d'ascens.A més es van jugar durant el cap de setmana diversos partits. L'Infantil Femení no va poder amb l'Onda, 17-20. L'Infantil Masculí va empatar amb el Nules a 15 gols. El Cadet masculí va cedir davant el Nules 19-24. El Juvenil Masculí, seguint amb la bona dinàmica de tota la temporada, guanyava al Betxí per 26-16. I el sènior femení va jugar el diumenge al matí a Santa Pola, on van acusar el cansament del viatge i van perdre 27-14.

LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1286 | 4 DE JUNY DE 2021

Tres de la tarde. Diumenge 26 de febrer. Carnaval. La panxa intentant pair una pilota de greix que vaig barrejar amb un plat de paella que sobreeixia. I això que m'havia fet dos gots de sal de fruites que diu lo papa que van molt bé par a les farteres. Una somnolència dolceta dolceta s'anava apoderant del cos. Quina cabotada més gustosa. Però de sobte, ring, ring, ring. Lo tirano recordant-me que l'any passat no vaig acudir a la faena perquè m'havia quedat trasbalsat pel dinar i que no estava disposat que es repetira aquella falta de consideració. Au, amunt. Vaig anar a buscar mon pare perquè em portara però el vaig trobar tan gustosament estirat al llit amb la mà dreta incrustada al pitral de la meua Margot -que també estava endormiscada- que va saber mal dir-li res.

A les quatre, com un clau, vaig fer l'entrada al ja oficialment denominat Camp de Futbol Àngel Alonso. Quin despago més gros. N'érem quatre i el del bombo del Gol Roig.

L'entrada més pobra de la temporada. Si no es treu ni per poder pagar l'àrbitre potser la junta directiva hauria de començar a fer-se pensaments sobre si ens mereixem o no tindre un equip com el que tenim.

Vaig posar-me a pensar quins havien pogut ser els motius pels quals les grades presentaven aquell aspecte tan desolador. Igual hi havia gent que, com jo, s'havia quedat sobada per les pilotes de carnaval. Uns altres segur que estaven als diversos dinars que algunes falles havien orgnitzat. També feien per la televisió un apassionant partit entre el Barcelona i l'Atlètic de Madrid. Alguns possiblement se'n van anar a la festa del poble del costat. Qui deguera estar de cacera o fent espàrrecs, que ara és el temps. Però no, segur que l'absència de personal només podia ser deguda a una cosa: ...

+info La Veu en paper

No hi ha millor època de l’any per a mi que aquesta. Sense cap mena de dubte. Sense discussió. És un goig enorme arribar al poble amb lo tren i baixar a peu fins a casa, gaudint de l’únic i irrepetible ambient faller que es respira a partir del dissabte del ninot. M’omple de vida constatar com els nostres carrers són tallats a la circulació pels fallers, amos i senyors del nostre poble. El primer orgasme l’experimento en veure com tot s’omple de carpes de color blanc al bell mig dels carrers. Les carpes blanques em posen molt, m’exciten. Les observo detingudament, amb detall. Miro com any rere any són perforats els nostres carrers per aquells enormes tacs que fan que queden fixades al terra. Forats i més forats que després queden a la nostra via pública com a testimonis d’aquesta gran festa. Imagino els dinars, sopars i balls dels quals seran protagonistes aquests grans ingenis de la tecnologia. Imagino les cançons que sonaran dins, les quantitats de menjar que es serviran, els diners que ingressarà la falla, les ingents quantitats de begudes espirituoses que es serviran per a gaudi i diversió del personal. Ooooh!! Vaig a voltar-los tots sense deixar-me’n cap. Com m’agraden aquestes carpes! Enormes tendes de felicitat i il·lusió per a tot el món. M’agrada olorar-les, tocar-les, sentir-les, palpar-les, fregar el meu cos per la seua superfície, ensumar la seua essència festera i fallera tot arribant a un nou orgasme. Què hi ha millor al món que una carpa que barra el pas de la circulació? Quin immens poder tenen les carpes! Poden aturar, col·lapsar i bloquejar el trànsit de tot un poble al llarg del temps sense que ningú no es queixe i sense que les autoritzats siguen capaces de frenar la seua immensa força. Ai les carpes! Grans objectes dotats d’un poder immens que ve directament d’una força encara més gran: les falles.

...

+info La Veu en paper

Diumenge 24 de Gener, a la piscina de Vinaròs, va tindre lloc la 4ª jornada de la lliga provincial de promeses (categories benjamí i aleví).

El Club Natació Benicarló va presentar un equip de 24 nedadors: Paula Falcó, Laia García, Sara Vea, Laura Verge, Noemí Verge, Maria Verge, Clara Salvador, Eva Valdearcos, Marta Cheto, Joana Bel, Sara Troncho, Ainhoa Baró, Alejandra Oroian, Joan Ballester, Dylan Villanueva, Diego Pérez, Eric Alberich, Aitor Gil, Joan Verge, Oscar García, David García, Oriol Lluch, David Balaguer i  Oscar Balaguer.

Els resultats individuals més destacats de l’equip foren els segons llocs de David García, als 200 braça; de Sara Vea, als 200 braça i d’Eva Valdearcos,als 100 papallona.

PRÒXIMA COMPETICIÓ: 4t CONTROL PROVINCIAL A LA PISCINA MUNICIPAL DE BENICARLÓ 6-7 DE FEBRER

JOAN FERRAN BARRACHINA VA PARTICIPAR EN LA COPA D’ESPANYA DE CLUBS DE PRIMERA DIVISIÓ A MADRID

Els dies 22-24 de gener es va disputar la copa d’Espanya de clubs a Madrid.

La copa d’Espanya és la competició de clubs més important a nivell nacional.

A la primera divisió masculina participaren els 2 millors equips valencians actuals, el FERCA de València i el Castàlia de Castelló. Tots 2 equips aconseguiren mantindre la categoria amb unes actuacions molt meritòries tenint present el nivell dels equips participants (el FERCA va obtindre la 5ª posició i el Castàlia la 6ª).

El nedador benicarlando Joan Ferran Barrachina, que competeix amb l’equip del FERCA, va tindre una bona actuació, nadant, amb bones marques, les proves individuals dels 100 i 200 esquena i també els relleus de 4x100 lliures, prova on feia la millor posta de crol de la seua carrera amb un bon temps de 53.92 E.

< TORNA A LA PORTADA DEL NÚMERO 1018

A hores d'ara tothom sap que el resultats dels diumenge passat davant els nostres veïns va ser una clara victòria del Benicarló per tres a zero. Que és poc? Possiblement sí, si ens atenem als resultats assolits pels nostres rivals al llarg de la present lliga., però pel allò que es va vore al camp, puc afirmar que el resultat és just. Vam tardar massa a marcar, i el fantasma de la temporada passada planava pel municipal. Es defensaven molt ordenadament i costava molt crear ocasions clares de perill, i quan s'arribava, allà que estava el porter benicarlando Alexis Mulet aturant pilotes inversemblants. Lo partit va tindre poca història, i no passarà als anals del Benicarló com la gran golejada a l'etern rival, cosa que tots esperàvem aconseguir sense massa entrebanca. Però no va ser així i ens vam haver de conformar amb els tres punts i tres gols, que ens deixen a la zona plàcida de la classificació però a tres punts del tercer lloc, que no dona dret a res, però que sona molt bé.

No diria cap mentida si ara mateix em posara a escriure que a la segona part em vaig avorrir de manera notable. Lo partit estava decidit i no es creaven ocasions de gol perquè el Vinaròs, malgrat tot, mantenia una sòlida estructura defensiva que feia inútil qualsevol intent dels nostres de acostar-se a la porteria. Això sumat a la magnífica actuació del seu porter, van donar com a resultat que només se s'empotessin tres del nostre camp. Però quan més avorrit estava i els badalls més començaven a atacar-me, els del Gol Roig van posar en marxa un magnífic numeret. Van desplegar una gran pancarta de color blanc on, en lletres majúscules, deia "MENJEM-NOS-ELS". Llavors apareixien dos ninotets d'aquells del joc del pac-man ( o comecocos) per damunt de la pancarta.

...

+info La Veu en paper