En el campionat d'Espanya Absolut celebrat aquest cap de setmana a Sabadell, van participar les atletes benicarlandas del Playas de Castellón les germanes Beatriz i Cristina Ferrando, ambdues en la modalitat de salt d'altura.

L'or se’l va adjudicar la càntabra i plusmarquista d'Espanya Ruth Beitia amb 1.90 metres, mentre que la plata se la va adjudicar Gema Martín amb 1.82, sent Cristina tercera al saltar el llistó situat a 1.79.

Cristina va estar en tot moment molt posada en la competició lluitant per la medalla de plata, aconseguint salts veritablement elevats com últimament ens té acostumats, En aquesta la seua segona temporada en categoria Promeses, ve realitzant una molt bona temporada complint amb les expectatives que havia despertat després de la seua participació la setmana anterior en el campionat d'Espanya Promesa, celebrat a Sant Sebastià, en el que es va classificar en segona posició, amb una marca de 1.76, tan sols a 2 centímetres de la medalla d'or. Ara el seu objectiu és saltar 1.82 que és la marca mínima de participació per al campionat d'Europa sub 23, que se celebrarà el pròxim mes de juliol a la ciutat de Tempere (Finlàndia) i que seria la seua marca personal atés que ara la té en 1.81 Beatriz es classificà en vuitena posició ocupant plaça de finalista, amb un millor salt de 1.72 . Quedant-se amb mal sabor de boca perquè venia progressant amb molt bones sensacions, després de quedar segona en el meeting de Saragossa i guanyar la setmana anterior a València el campionat autonòmic. A més enguany a Madrid havia saltat els 1.75.

 

TORNA A LA PORTADA DEL NÚM. 872

3 MONTESINOS JUMILLA: Yeray, Ortiz, Boyis, Baca, Sánchez Cava; cinc inicial; Cristian, Kiwi, Rubén Zamora i Juandi.

1 CASTELL DE PEÑÍSCOLA FS BENICARLO: Gus, Uge, Charly Maza, Diego Blanco, Gonzalo; cinc inicial; Juanito, Jacobo, Aarón, Juan Carlos, Marc Areny i Iván.

ÀRBITRES: Celador Hernández (Castella-La Manxa) i Sánchez Chamorro (Castella-Lleó). Ensenyaren tarja groga als locals Sánchez Cava i Juandi; al visitant Uge. Expulsaren por doble amonestació a Gus i Diego Blanco. També expulsaren a l’entrenador Ricardo Iñiguez.

GOLS: 0-1 min. 28, Marc Areny. 1-1 min. 29, Juanito (pròpia porta). 2-1 min. 32, Sánchez Cava. 3-1 min. 39 Kiwi

El Montesinos Jumilla va aconseguir guanyar al Castell de Peníscola FS Benicarló, amb el que s'acosta al capdavant de la classificació, i amb ells els del Baix Maestrat sumen la seua primera derrota a domicili. Un resultat que no reflecteix el que va ocórrer en la pista.

Partit molt tàctic, amb ferris marcatges, guanyant els sistemes defensius als atacants, per la qual cosa el partit va arribar al final del primer període amb l'empat inicial. Ambdós equips van tenir les seues oportunitats, però els porters van saber mantenir el seu portal a zero. El pitjor del partit l'arbitratge, que no va mesurar de la mateixa manera els conjunts, sobretot en la segona part.

En la represa va seguir la mateixa tònica, fins que Marc Areny va trencar l'empat, el que va provocar la reacció del conjunt murcià, que un minut més tard es trobava amb el gol de Juanito en pròpia porta a l'intentar tallar una rematada en un servei de la cantonada. Es va créixer l'equip local, amb el suport dels seus afeccionats i el veterà Sánchez Cava donava avantatge, amb el que el Castell va haver de jugar-se l'opció de porter-jugador. El Jumilla es va tancar bé en defensa, i malgrat la insistència de l'equip visitant i fins i tot jugant en dues ocasions en inferioritat, van saber aprofitar l'avantatge i tancar el partit després d'una jugada a porta buida, quan Iván movia el baló.

 

TORNA A LA PORTADA DEL NÚMERO 871

 

El diumenge al matí, es va disputar en el Pavelló Poliesportiu el VIII Torneig d'Handbol Carxofa de Benicarló, que organitza el Club Handbol Benicarló i que des de la seua primera edició està obert per a equips alevins i benjamins, com una forma de promocionar aquest esport en la comarca. L'equip d'Alcalà de Xivert va ser el guanyador d'aquesta edició, rebent el seu capità, de mans dels regidors d'Esports, Joaquín Pérez Ollo, i d'Agricultura Eduardo Arin, el trofeu. En el torneig també van participar els equips de La Jana, Traiguera i el Col•legi Marquès de Benicarló.

TORNA A LA PORTADA DEL NÚMERO 867

Segur que seran moltes les cròniques que aquesta setmana començaran dient que no s’ha complert el tòpic aquell tan caspós segons el qual a entrenador nou, victòria segura. No vull ni sé ser menys i també començaré igual. Efectivament, diumenge passat amb el Benicarló no es va acomplir el caspós tòpic segons el qual a entrenador nou victòria segura. El nou preparador va debutar contra el segon classificat, l’Alqueries i, la veritat siga dita, haguera sigut un veritable miracle que haguérem aconseguit guanyar un equip fet a base de talonari i que té com a únic objectiu l’ascens a tercera. Un equip ple d’espigoladors que van arrossegant la seua misèria balompèdica per aqueixos camps de Nostre Senyor tot mirant de fer les seues darreres quatre perres. Per exemple, per exemple, vaig saber que ací es van presentar amb un tal Xisco Nadal que la temporada passada jugava a primera divisió amb el Llevant. Compte, de jugar contra Messi i Cristiano Ronaldo a enfrontar-se al fill de Blai o al nét de Paco el Llimonero. El que deia, tot misèries....+ info La veu en paper

El temps, va permetre per fi disputar el passat cap de setmana la primera jornada de l'últim torneig del circuit CAT-VAL, que decidirà la classificació final del mateix. Els jugadors del Club Tennis Benicarló van començar amb molt bon peu, i van avançar a la següent ronda.

En benjamins van vèncer Dani Moya (6-1 i 6-1), Gerard Guimerá (6-2 i 6-2) i Joana Bel Salvador (6-3 i 7-6). En categoria aleví van fer el propi i van passar ronda Iratxe Serrat (6-1 6-1) i Jarmo Pérez (6-1 i 6-1). En categoria infantil, van passar ronda Adrián Comes (6-2 i 6-0) Marta Aicart (4-6, 6-4 i 7-5), Carla Folch (6-2 i 6-3,) Albert Alberich (6-4 i 6-1) i Diego Sánchez (6-0 i 6-1). Pitjor sort van córrer Samu Giner, Uri Domenech, Víctor Segarra, Ramón Montull, Juani Llorach i Roger Alberto, que no van poder amb els seus rivals en els seus respectius partits i entraran en lliça la pròxima setmana en el quadre B.

< torna a la portada

Si, diumenge passat varem tornar a perdre. Ja no vull mirar la classificació ni als diaris, ni a la pàgina de la federació. Tampoc no vull llegir les cròniques on sé que tornaré a llegir allò de “el Benicarló va arribar amb escandalosa claredat a la porteria rival, però els seus davanters no van ser capaços fotre ni un puto baló al fons de la xarxa malgrat les quatre mil ocasions de les que van disposar”. Ja estic fart de que després de poder resoldre el partit en els primers vint o vint-i-cinc minuts acabem perdent amb un marcador d’escàndol. Però malgrat tot, estic segur que en algun moment la cosa canviarà i la sort es posarà de la nostra part. No tinc cap dubte al respecte.

Però això no atenua la meua emprenyamenta. No pot ser. Mentre escrivia això de la classificació, m’ha vingut al pensament una de les coses curioses que hi havia al camp del Camí la Mar. Recordo amb una claredat meridiana, que tots els diumenges, un dels treballadors del club era l’encarregat de posar al seu lloc les banderes del equips que composaven el nostre grup. L’ordre de les mateixes venia marcat per la classificació, així d’una ullada sabíem quin lloc ocupàvem. Cosa més complicada era esbrinar a quins equips corresponien les altres banderes. Per coses que marca el destí ara, al nostre camp, ens trobem amb una cosa pareguda. Tan em fa que algú pense que soc un pesat per tornar al mateix tema.Efectivament, si la setmana passada feia recompte de les banderes que hi ha al nostre camp, i que són les mateixes que fa una anys ens donaven la benvinguda als estancs, ara puc constatar que aquest cap de setmana no ha variat el nombre de les mateixes. Allà segueixen elles, impassibles, ertes, cofoies, llustroses i coentes. Però he arribat a una altra conclusió. És a dir, he anat més enllà. Aquestes cinc banderes, cinc, que tenim permanentment al nostre camp municipal, no només ens indiquen la nostra inequívoca comunió espiritual amb la nostra indissoluble “unidad de destino en lo universal”. No, això va molt més enllà.Segurament els xinesos se n’hauran fet un fart de vendre banderes que ells mateixos han fabricat i que els d’ací s’han llançat a comprar com a bojos enmig dels orgiàstics crits de “yo soy español, español, español”. Si, vista comercial, però... què té a veure tot plegat amb nosaltres, amb el CDB? Aparentment no res, però si enllacem tot això des del principi, si que te molt a veure. Si fa més de trenta anys es feia una classificació amb vint banderes, ara es fa amb quatre mòbils i una fixa. O siga, que a la fi, aquestes banderes ens venen a dir que allò que representen és que són els primers i únics de la classificació. Els campions de tot, els que han guanyat totes les coses que es fan i es desfan. Els del “hola, soy español, a qué quieres que te gane?”. Si, eixos som nosaltres, que som campions de tot: de crisi, d’atur, de retallades, de fracàs escolar, de polítics incompetents, de corruptes, de politics que viuen a costelles de tots... A ver, a qué quieres que te gane, eh?.Però nosaltres contents i orgullosos de vore com els nostres fills han de picar sola i anar-se’n ben lluny per tal de guanyar-se les garrofes. Això si, sempre tenen l’opció de dedicar-se a la política i encertar amb el partit guanyador, que tindran el caviar garantit per a la resta de la seua vida, perquè sempre hi haurà votants als qui enganyar. En fi, que em sembla molt bé tot això dels draps aquests perquè no fan més que recordar-nos qui som, on estem i com hem segut –i seguim sent- d’imbècils.Com no em vull desviar del tema, que és el futbol -perquè a aquesta pàgina només es parla de futbol- no vull acabar sense recordar que el proper diumenge juguem a casa davant d’un equip que, si no m’equivoco, és la primera vegada que juga al nostre camp. Es diu Atlético Museros i no va a ratlles com cabria esperar de qui s’autoanomena “atlético”, sinó que porta els mateixos colors a la samarreta que nosaltres. Una vegada més, no tinc cap dubte de la inapel•lable victòria dels nostres, que començaran una nova ratxa de victòries que ens portaran a la zona tranquil•la de la classificació. He dit.

< torna a la portada

El darrer cap de setmana el Club Natació Benicarló va desplaçar una nombrosa representació a la piscina olímpica de la Salera a Castelló a les ordres de la  entrenadora Myriam Martínez, per a disputar el primer control de la temporada. Varen participar nedadors de 5 potents clubs de la comunitat valenciana (Castalia-Castelló, Aquàtic Castelló, Dom Bosco de València i Valenciano de València i el CN Benicarló)

Els nostres nedadors, encara amb la sobrecàrrega muscular pròpia del dur entrenament de pretemporada, donaren una molt bona impressió.Aconseguiren un total de  19 noves mínimes autonòmiques en aquest primer test, amb nombroses victòries i gran quantitat de segons i tercers llocs. Una fantàstica Lucía Piñana va guanyar els 50 lliures i els 200 lliures; Ferran Marzá ho va fer als 200 esquena; Albert Astor va vèncer als 100 lliures; Carlos Fuente va dominar els 200 estils ; Ana García va ser la primera als 50 braça i un renovat Miguel Piñana es va imposar als 100 esquena.Individualment hauríem de destacar també les bones marques de dos dels debutants infantils: Marc Vea i Ester Segura.Els components de l’equip foren: Lucía Piñana, Miguel Piñana, Nerea Sorando, Carla Fresquet, David Curto, Carlos Fuente, Clàudia Barrachina, Gisele Mateu, Ester Segura, Albert Astor, Alberto Añó, David Valdearcos, Marc Vea, Jordi Curto, Javier Marzá, Salva Sorlí, Cristina García, Noemí Anta, Ana García, Gemma Rillo, Marcos Fuente, Alberto García, Ferran Marzá i Adrián Adell.El grup va mostrar que està en bona forma i que es pot comptar amb ells per a la lliga autonòmica de primera divisió que tindrà lloc al mes de Desembre.Fins arribar a aqueixa competició, la mes important de l’hivern, tindran 2 controls més per a mostrar els progressos dels nedadors.Aquests pròxims controls provincials es disputaran  a la nostra piscina municipal de Benicarló  (17-18 de Novembre i 15-16 Desembre)

 

< torna a la portada