A hores d'ara tothom sap que el resultats dels diumenge passat davant els nostres veïns va ser una clara victòria del Benicarló per tres a zero. Que és poc? Possiblement sí, si ens atenem als resultats assolits pels nostres rivals al llarg de la present lliga., però pel allò que es va vore al camp, puc afirmar que el resultat és just. Vam tardar massa a marcar, i el fantasma de la temporada passada planava pel municipal. Es defensaven molt ordenadament i costava molt crear ocasions clares de perill, i quan s'arribava, allà que estava el porter benicarlando Alexis Mulet aturant pilotes inversemblants. Lo partit va tindre poca història, i no passarà als anals del Benicarló com la gran golejada a l'etern rival, cosa que tots esperàvem aconseguir sense massa entrebanca. Però no va ser així i ens vam haver de conformar amb els tres punts i tres gols, que ens deixen a la zona plàcida de la classificació però a tres punts del tercer lloc, que no dona dret a res, però que sona molt bé.

No diria cap mentida si ara mateix em posara a escriure que a la segona part em vaig avorrir de manera notable. Lo partit estava decidit i no es creaven ocasions de gol perquè el Vinaròs, malgrat tot, mantenia una sòlida estructura defensiva que feia inútil qualsevol intent dels nostres de acostar-se a la porteria. Això sumat a la magnífica actuació del seu porter, van donar com a resultat que només se s'empotessin tres del nostre camp. Però quan més avorrit estava i els badalls més començaven a atacar-me, els del Gol Roig van posar en marxa un magnífic numeret. Van desplegar una gran pancarta de color blanc on, en lletres majúscules, deia "MENJEM-NOS-ELS". Llavors apareixien dos ninotets d'aquells del joc del pac-man ( o comecocos) per damunt de la pancarta.

...

+info La Veu en paper