ESPORTS 1341 |  I Travessia de Natació Castell de Peníscola-Gran Hotel Peníscola. 9A Etapa de la copa D'ESPANYA

Text i foto: Vicent FerrerLa prova forma part de la Copa d'Espanya d'Aigües Obertes i tindrà lloc el dia 24 de juliol. El Club Natació Benicarló organitza aquesta prova esportiva que, aquesta anualitat, discorrerà des de la Platja Sud fins al Gran Hotel Peníscola, amb 5.000 metres de recorregut.La regidoria d'Esports de l'Ajuntament de Peníscola ha presentat, de la mà del Club Natació Benicarló, la Travessia de Natació Castell de Peníscola-Gran Hotel, que es disputarà el diumenge 24 de juliol en aigües peniscolanes. La regidora, Dolo Bayarri, va destacar de la prova el seu atractiu per als participants, a més del seu alt nivell, “perquè forma part de la Copa d'Espanya d'Aigües Obertes, és un recorregut molt atractiu alhora que important”.El club, que reprèn la prova després de dos anys de pandèmia, va confirmar que la participació serà molt elevada, “la previsió és superar els 260 participants, arribant fins i tot a 300”, va indicar el president Xavier Rodríguez. L'organització s'ha mostrat molt satisfeta i il·lusionada amb el traçat, “és la primera vegada que realitzem aquesta prova exclusivament a Peníscola, des de la platja Sud fins al Gran Hotel”.La prova, comptarà amb important participació de molts nadadors de fora de la Comunitat, que suposa una interessant oportunitat de promoció de la destinació per als participants, “calculem que al voltant del 50% arribaran de fora de la Comunitat Valenciana, cosa que genera, a més, pernoctacions que contribueixen a la dinamització del sector turístic, una Copa d'Espanya no és un esdeveniment que es veu tots els dies”, va concloure el president del Club Natació Benicarló.L'alcalde, Andrés Martínez, va agrair l'esforç organitzatiu al Club i la col·laboració de totes les institucions participants, en indicar, “gràcies per haver pensat en Peníscola per a aquesta cita nacional dins del calendari esportiu. És una prova turístic-esportiva perquè ve molta gent de fora que acaba pernoctant i menjant ací”.El primer edil va destacar la bellesa de l'entorn de la prova desitjant-li molts anys de vida, “una competició única per l'entorn idíl·lic en el qual es disputa i l'experiència que suposa recórrer la ciutadella emmurallada, factor que anima als participants a repetir en altres edicions”.Martínez ha va concloure posant en valor l'aposta del municipi pel foment de l'esport i els esdeveniments esportius, una aposta estratègica que fructifica en aquesta mena de cites, “l'esport és salut i vida, però combinat amb turisme és la combinació perfecta”.

LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1341 | 15 DE JULIOL DE 2022

Amb el mes de setembre començat, el Club Natació Benicarló inicia una nova temporada tornant als entrenaments. I de nou torna a ser una temporada plena d’incerteses. Per segon any el Club Natació Benicarló es veu agreujat al no disposar d’aigua a Benicarló pel tancament de la piscina municipal, de nou el Club de Natació tenia previst desplaçar-se a Alcanar a entrenar amb totes les dificultats que implica. Si no era suficient amb això, l’episodi de pluges torrencials que ha afectat la població d’Alcanar, ha deixat inoperativa la piscina del CEM la Fanecada, impossibilitant que el Club Natació Benicarló puga iniciar els entrenaments a l’aigua, i com a conseqüència els primers entrenaments seran en sec, amb l’esperança de que els danys no siguen greus i es puga tornar prompte a l’inicialment planificat.La impossibilitat de disposar d’una instal·lació on entrenar a Benicarló ha fet que la situació del Club Natació Benicarló cada vegada siga més complicada tant esportivament com econòmicament. Les baixes produïdes la temporada passada i l’actual, i les despeses de la piscina i desplaçament dels nadadors assumides pel Club Natació Benicarló, tot i les promeses realitzades la temporada passada de que aquestes serien sufragades per l’Ajuntament. Fan que cada mes es tinguen que afrontar pèrdues posant en perill la supervivència del Club en un futur. El Club Natació Benicarló continuarà endavant i lluitant fins on podrà i serà només gràcies a l’esforç de nedadors, entrenadors i socis, esperant que aquesta situació tant injusta i difícil acabe d’una vegada per totes. Peu de foto: El Club Natació Benicarló al 2019. Després del tancament de la piscina municipal per part de l'ajuntament amb prou feines arriba a una tercera part. Tenim responsables?

LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1298 | 3 DE SETEMBRE DE 2021

És dimecres de matí. És San Fermín. Tot i la pandèmia, lo cos em diu que són les set i he de posar la tele per mirar l’entrada dels bous. Clic. La primera: canal 24 horas. No fan bous. Un senyor amb posat circumspecte recorda que ja falta menys, que l’any que ve tornarem a sentir parlar el pastor Javier Reta, coneixerem nous corredors i ens podrem emocionar veient aquells bojos que agarren la corba d’Estafeta per la part esquerra. En fi, no hi ha encierro. Sona el telèfon. L’amo em diu que sabia que estava despert perquè soc tan imbècil que no me n’he assabentat que s’havien suspés les festes de Pamplona. Idiota, sabia que et trobaria despert! Mira, que açò s’ha de maquetar avui i abans de migdia vull una plana plena. Recordo el paper de la paperina de xurros oliosa on una nit de bufa vaig signar un contracte de per vida i m’estimo més no discutir, però: escolte, que no podria ser per a demà de matí?, és que esta nit fan l’assemblea de socis i segur que en passarà alguna de grossa. Resposta contundent: no. Clic.

Ara mateix, per tant, ja es deu saber si el Benicarló té junta directiva o no i si la té, si jugarem a preferent o a primera regional. Confio, m’agradaria, que no haguérem fet cap quadro a la reunió, però em temo que donada l’efusivitat a l’hora d’explicar-se d’alguns dels segurs assistents serà molt difícil que s’aconseguisca un clima de concòrdia i respecte. El nom de la nostra entitat ha aparegut en un llistat proporcionat per l’AFE de clubs que a hores d’ara deuen diners a exfutbolistes, Hisenda i la Seguretat Social. A mi em cau la cara de vergonya que ens passen aquestes coses, però Déu mo’n guard de criticar ningú. Han sigut, segur, els imponderables: la falta de públic al camp per la pandèmia, l’escarransit nombre de socis que som, les empreses patrocinadores que també estan patint lo seu, la pilota que no va acabar d’entrar en els moments que feia més falta que entrara, el poc compromís d’alguns jugadors a l’hora de jugar que no de cobrar, la manca de connexió entre l’afició i un equip en què en la majoria de partits no jugava de titular ni un sol xicot del poble... Açò però havia de passar i ho sabíem tots. Tots. Sacar y no meter se echa la casa a perder. José Antonio Gellida s’ha gratat la butxaca i suposo que era conscient del que podia (seguríssim) succeir. Si enguany haguera sortit bé, és molt possible que l’any que ve o l’altre o l’altre com a molt estirar la caiguda s’haguera acabat produint. Hem tingut exemples ben propers. Lo Sogorb va jugar a tercera i va desaparéixer, lo Vinaròs va fer el mateix i va acabar arrossegant-se per segona regional i perdent contra el nostre filial. Ara som nosaltres els qui hem de fer aquesta penitència i confiar que, coma mínim, no desaparega l’entitat. Tampoc no passaria res, lo sol tornaria a sortir cada dia i tots dormiríem amb la mateixa intensitat. I els que no sabem on pondre els diumenges de tarde ens ho passaríem igual de bé anant a vore els xiquets del futbol base. Per tant, calma, molta calma.

Els rumors, antesala de la notícia que diria el mestre Palanques, van que volen per les xarxes socials . Abans, lo mateix mestre en deia «mentideros deportivos». Diuen (no, no sé qui), que Ramon Llopis, l’entrenador arquitecte de barraques amb qui vam aconseguir l’ascens, se n’ha anat al Soneja i està temptant alguns dels jugadors que va tindre a la plantilla ací; és més ja he sentit dir que Elian (que va fer de capità l’última temporada) ja es passeja per aquell poblet. També he sabut que Guillem, Pablo Traver i Éric se’n van al Vinaròs acompanyant l’assessor i secretari tècnic del Benicarló. Vaig a comptar, a vore: Gonzalo Abril, un; Aguayo, dos; Francesc Re, tres; Alexandre Rodríguez, quatre; Jordi Adell, cinc; i si hi afegim aquests tres, parlem de vuit jugadors formats a les categories inferiors del futbol benicarlando. No hay más preguntas, señorita.

Au, me’n torno al llit.

LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1291 | 9 DE JULIOL DE 2021

23 HANDBOL SANT JOAN: Gomis, Toledo (4), Berenguer, Reaza (1), Senabre, Trujillo (2), Javi Ripoll, Alex Ripoll, Sampedro (4), Valero (4), Pérez (5), Pedregal, Ramírez, García (3) i Payá.

28 HANDBOL BENICARLO: Javier Jiménez, Rubén Vicente (3), Marcos Dadone (5), Roberto Giménez (6), Víctor Robles (2), Sorin Teodor, Josep Febrer, Adrián (Castillo (4), Pablo Soriano (4), Angel Mateo (1), Antonio Fariñas, Alex Pérez, Adrià Espiell (1), Adrián Popa, Iván Aranda i Ignacio Fornos.ÀRBITRES: García Jiménez i Daniel Toma, col·legi valencià.INCIDÈNCIES: Partit disputat al Poliesportiu Municipal de Sant Joan. Al final del partit l'afició benicarlanda i l'equip van celebrar l'ascens en gran.PARCIALS 5 MINUTS: 2-1, 3-5, 6-5, 7-7, 8-9, 11-10 (descans), 14-13, 15-17, 17-18, 20-20, 23-25 i 23-28 (final).

Ascendir de categoria sempre és difícil i més quan la fase se celebra lluny de casa, que impedeix l'assistència de més aficionats, però els 50 que han estat en terres alacantines, durant aquests tres dies, es mereixen l'aplaudiment de tota la ciutat, ja que no han parat de fer costat als seus, sobretot quan el rival jugava a casa i saltava a la pista com a favorit.La victòria l'ha aconseguida l'equip que entrena David Escura, gràcies a una defensa que ha estat superior, crec quetot i el cansament de jugar tres partits en 48 hores, l'ordre defensiu no baixà de rendiment. El partit ha estat molt igualat al llarg dels 60 minuts, amb una primera part on les defenses van estar molt encertades, d'ací el 11-10 en l'electrònic al descans. En la represa la tònica del partit ha variat poc, però en els últims deu minuts, després del 20-20, els benicarlandos a més de deixar amb només 3 gols en deu minuts al Sant Joan, també han estat més precisos en atac.Felicitats a tots els que han fet possible que, després de molts anys, l'equip torne a jugar en categoria nacional.

 LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1288 | 18 DE JUNY DE 2021

41 HANDBOL BENICARLO: Javier, Rubén (7), Marcos (6), Roberto (5), Víctor (7), Sorin (3), Adrián (8), Angel. Antonio, Popa, Iván, Josep i Ignacio.

30 CH VILA-REAL: Jordi, Juan Carlos, Aarón (4), Youcef (4), Adrián, Ovidio (1), David, Marc 85), Kevin (10), Trilles, Raúl (1). Josep (3), Natanael, Jaime i Joan (2).ÀRBITRES: Yugueros Tarazona i Presons Cárdenas.

INCIDÈNCIES: Partit disputat el diumenge al migdia en el pavelló Poliesportiu, davant més de 200 espectadors.

L'equip sènior masculí de l'Hándbol Benicarló s'ha classificat per a la fase d'ascens a la Segona Nacional, a disputar dins de dues setmanes, després de guanyar amb contundència al Vila-real per 41-30, culminant així la millor temporada de les últimes temporades. Només els valia empatar o guanyar al Vila-real, ja que una derrota haguera classificat els visitants.La primera part va estar més igualada, però els benicarlandos van comptar amb el suport constant dels afeccionats, i es van arribar al descans amb 20-17. Però després del descans els de David Escura van ser un vendaval de joc, amb una defensa que va deixar als visitants en tan sols 13 gols, la qual cosa els va permetre recuperar pilotes i eixir ràpids a la contra. A poc a poc l'avantatge es va anar incrementant, mentre que la graderia era una festa, fins a arribar al 41-30 al final del partit.Ara esperar a conèixer als rivals i on es disputarà aquesta fase d'ascens.A més es van jugar durant el cap de setmana diversos partits. L'Infantil Femení no va poder amb l'Onda, 17-20. L'Infantil Masculí va empatar amb el Nules a 15 gols. El Cadet masculí va cedir davant el Nules 19-24. El Juvenil Masculí, seguint amb la bona dinàmica de tota la temporada, guanyava al Betxí per 26-16. I el sènior femení va jugar el diumenge al matí a Santa Pola, on van acusar el cansament del viatge i van perdre 27-14.

LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1286 | 4 DE JUNY DE 2021

Tres de la tarde. Diumenge 26 de febrer. Carnaval. La panxa intentant pair una pilota de greix que vaig barrejar amb un plat de paella que sobreeixia. I això que m'havia fet dos gots de sal de fruites que diu lo papa que van molt bé par a les farteres. Una somnolència dolceta dolceta s'anava apoderant del cos. Quina cabotada més gustosa. Però de sobte, ring, ring, ring. Lo tirano recordant-me que l'any passat no vaig acudir a la faena perquè m'havia quedat trasbalsat pel dinar i que no estava disposat que es repetira aquella falta de consideració. Au, amunt. Vaig anar a buscar mon pare perquè em portara però el vaig trobar tan gustosament estirat al llit amb la mà dreta incrustada al pitral de la meua Margot -que també estava endormiscada- que va saber mal dir-li res.

A les quatre, com un clau, vaig fer l'entrada al ja oficialment denominat Camp de Futbol Àngel Alonso. Quin despago més gros. N'érem quatre i el del bombo del Gol Roig.

L'entrada més pobra de la temporada. Si no es treu ni per poder pagar l'àrbitre potser la junta directiva hauria de començar a fer-se pensaments sobre si ens mereixem o no tindre un equip com el que tenim.

Vaig posar-me a pensar quins havien pogut ser els motius pels quals les grades presentaven aquell aspecte tan desolador. Igual hi havia gent que, com jo, s'havia quedat sobada per les pilotes de carnaval. Uns altres segur que estaven als diversos dinars que algunes falles havien orgnitzat. També feien per la televisió un apassionant partit entre el Barcelona i l'Atlètic de Madrid. Alguns possiblement se'n van anar a la festa del poble del costat. Qui deguera estar de cacera o fent espàrrecs, que ara és el temps. Però no, segur que l'absència de personal només podia ser deguda a una cosa: ...

+info La Veu en paper

No hi ha millor època de l’any per a mi que aquesta. Sense cap mena de dubte. Sense discussió. És un goig enorme arribar al poble amb lo tren i baixar a peu fins a casa, gaudint de l’únic i irrepetible ambient faller que es respira a partir del dissabte del ninot. M’omple de vida constatar com els nostres carrers són tallats a la circulació pels fallers, amos i senyors del nostre poble. El primer orgasme l’experimento en veure com tot s’omple de carpes de color blanc al bell mig dels carrers. Les carpes blanques em posen molt, m’exciten. Les observo detingudament, amb detall. Miro com any rere any són perforats els nostres carrers per aquells enormes tacs que fan que queden fixades al terra. Forats i més forats que després queden a la nostra via pública com a testimonis d’aquesta gran festa. Imagino els dinars, sopars i balls dels quals seran protagonistes aquests grans ingenis de la tecnologia. Imagino les cançons que sonaran dins, les quantitats de menjar que es serviran, els diners que ingressarà la falla, les ingents quantitats de begudes espirituoses que es serviran per a gaudi i diversió del personal. Ooooh!! Vaig a voltar-los tots sense deixar-me’n cap. Com m’agraden aquestes carpes! Enormes tendes de felicitat i il·lusió per a tot el món. M’agrada olorar-les, tocar-les, sentir-les, palpar-les, fregar el meu cos per la seua superfície, ensumar la seua essència festera i fallera tot arribant a un nou orgasme. Què hi ha millor al món que una carpa que barra el pas de la circulació? Quin immens poder tenen les carpes! Poden aturar, col·lapsar i bloquejar el trànsit de tot un poble al llarg del temps sense que ningú no es queixe i sense que les autoritzats siguen capaces de frenar la seua immensa força. Ai les carpes! Grans objectes dotats d’un poder immens que ve directament d’una força encara més gran: les falles.

...

+info La Veu en paper