Certament la iniciativa de tenir una bústia on els ciutadans puguen expressar les seus queixes i suggeriments directament al nostre ajuntament ens sembla una idea encertada. És ben cert que adreçar-se, oficialment, al nostre ajuntament, amb la instància corresponent, de vegades, a més d’enutjós, pot coartar una mica la ciutadania. Sobretot si considerem que les moltes problemàtiques plantejades que ens poden afectar no sempre són “exclusivament” privades i poden afectar a la convivència de tot el poble.Així, el boca a boca, típic del benicarlando, amb aquesta iniciativa de la bústia ciutadana ha donat pas a poder, dins d’una intimitat limitada, a que els ciutadans pregunten allò que pensen i no s’atrevien mai a preguntar.Segons sembla, el resultat, ara per ara, està sent prou satisfactori pel que fa a que el nostre ajuntament contesta, tot i que de vegades amb prou endarreriment. És un pas d’obertura però, sempre hi ha un però, en certs temes que no són del grat dels nostres governants o és contesta amb evasives o amb indicacions... que s’està estudiant. El problema és que eixe estudi, massa vegades, s’eternitza.Com podem observar si entrem a la bústia ciutadana, i com era d’esperar, les principals qüestions que planteja la ciutadania són de tipus urbanístic. Ara bé, tot i que també es poden trobar d’altra mena, no deixa de sorprendre preguntes, reiteratives, sobre iniciatives d’anteriors governs que aquest d’ara ha fet desaparèixer. La participació ciutadana sense anar més lluny.És per això que, tot i considerar la iniciativa com adient, l’ambigüitat en que es mouen algunes d’aquestes contestacions “compromeses”, quan les hi ha, a aquests temes més punyents, fan que aquesta iniciativa quede envoltada d’un clarobscur que poc l’afavoreix. Tot i així, benvinguda siga.

 

  

Aquesta setmana, el tema principal es fa dur d'afrontar, perquè suposa assumir la pèrdua d'algú tan benvolgut per a tots els benicarlandos com va ser Fernando Peiró. No obstant això, recordant la seua il•lusió creativa, ens vam posar a treballar i esperem haver-ho fet bé, recordant la persona de Peiró i la seua destacable activitat artística.També volem dedicar unes paraules de condòl a la família de Fernando en nom de tota la redacció.

Urbanisme destarifat

El cas que ens ocupa com a tema de la setmana, segurament, no deu ser l’únic d’aquest tipus que ha passat en el nostre municipi pel que fa a ’actuacions municipals irregulars en edificacions il•legals. I compte, no estem ací volen fer apologia d’un un urbanisme que afavorisca les il•legalitats urbanístiques, tot el contrari, el que volem és que s’afavorisca un urbanisme sensat i que l’administració local funcione correctament.I és que en este cas concret, tot i tenir l’ajuntament ben clar que s’havia comés una irregularitat urbanística la seua actuació, diguem també irregular per ser completament a destemps (inicia l’actuació el març del 2004 i se li oblida fins el juliol de 2009, més de quatre anys després), l’ha portat ha perdre un judici que mai hagués hagut de tramitar si hagués complit els terminis que li marcava la llei actuant quan li tocava. Ara ha resultat que, mogut per no sabem quin afany (en el nostre terme d’actuacions urbanístiques irregulars en podem trobar moltes, sent molt poques les que han arribat a judici, la majoria al “congelador” de la casa consistorial que sembla estar molt ple), recaptatori tal volta, en època de crisi econòmica fan falta diners, li trau la pols, justament, a un expedient que estava caducat. Resultat, els tribunals li han tocat el crostó al nostre ajuntament anul•lant el decret d’enderroc i la multa imposada.Certament, voldríem pensar que aquest “lapsus”, de més de quatre anys per poder aplicar la llei, només és això, un lapsus, però tenint notícies del “congelador” urbanístic municipal que tenim, encara és més difícil entendre l’encaparrament de voler aplicar la llei a gratcient que l’expedient d’aquest cas estava caducat i que no s’aconseguiria res.En fi, curiosa obsessió la del nostre ajuntament segons per qui, no?Doncs així funciona la nostra administració. I a pagar-lo... tots els administrats!

Eleccions insulses

Són, sens dubte, unes de les eleccions més insulses que s’han conegut en els últims anys. Entre l’apatia de la gent, suposem que la crisi econòmica pesa i molt, l’apatia que demostren els partits polítics en les seues propostes (salvant alguna honrosa excepció), l’apatia pel fet que sembla que la majoria PoPular està més que garantida, i no ens oblidem, l’apatia política de la gent desencisada amb el que representa la política i la seua “classe social”, aquestes eleccions són l’antítesi d’aquell eslògan que es va fer famós a la transició democràtica “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”, on quasi tots van anar a votar.En aquestes, tal volta només ens queden dos al•licients: un, el vore si Esquerra, per fi, tindrà els suficients vots per entrar al nostre ajuntament i, l’altre, el percentatge de vots en blancs, nuls i abstenció que hi haurà... per demostrar eixe desencís que hem indicat (tot i que la resposta política a eixe desencís ni sé la coneix ni se l’espera salvant, també, alguna honrosa excepció d’algun polític ferit en els seu amor propi o perquè té una mica de vergonya aliena). I així ens va!