La concertació d'un batxillerat al col·legi privat La Salle de Benicarló ha fet mobilitzar professors i sindicats. Consideren que aquest nou pas va en contra de l'ensenyament públic pel qual sembla ser que no aposta la nostra Administració. Ara bé, hem de veure aquest nova volta de rosca des de la perspectiva de la situació global de l'ensenyament a Benicarló. Les coses tenen un nom i hem de deixar-nos de subterfugis. El que passa és que a l'ensenyament públic van tots, blancs i negres, blaus i rojos, moros i cristians; de tot, com al carrer. En canvi, a l'ensenyament concertat (públic concertat caldria dir) no van tots.

+ info La Veu en paper

Arrogància i prepotència és la sensació que va transmetre el nostre alcalde en el passat Ple on es van debatre i aprovar, només per part del PP, els sous dels regidors per a aquesta legislatura que acaba de començar....I si l’austeritat és la que pregona el nou superegidor, Serrano, emulant el faraó Kuen-ka, matisant, altra volta, les paraules de l’alcalde, volem fer-nos combregar amb rodes del seu molí... amb els seus “números”, li aconsellem una lectura fàcil i eficient per desenganyar-lo, la del llibre “Números pares, impares e idiotas”. I no és per ningú.

 

 

Diuen que els benicarlandos som beneïts de mena. I és que... ja ens contaran com és possible que ens venguen la burra, amb perdó per l’animal que no té cap culpa, tantes vegades, i seguim confiant amb els mateixos.Ens referim a les mateixes coses que fa anys i panys que haurien d’haver estat solucionades, i no ho estan, i ens referim als polítics que ens ho haurien d’haver solucionat... i encara estan.Ara, aprofitant que el “Pisuerga pasa por Valladolid”, que dirien els que ens governen a València, en la inauguració del carrer Cesar Cataldo, el conseller Eleno, ens conta que  no tenim apanyada la regeneració de la Costa Nord perquè el Ministeri no ha fet la seua feina. Cert. Sense cap mena de dubte. Però...El Ministeri fa ja un grapat d’anys que va marejant la perdiu amb informes i contrainformes mentre aquella part de costa desapareix a passes agegantades i ningú fa absolutament res. Segurament, la seua actuació, serà, quan ja no quede costa a regenerar. Ara, tampoc és que Conseleria siga la germaneta de la caritat atès que, a l’hora de la veritat, quan manaven els del seu partit a Madrid, i ací era alcalde Mundo, tampoc es van esblegar molt per solucionar-lo.De tota manera el més divertit del cas és veure com Conselleria li passa la tisora, de manera contundent, a la part del PGOU benicarlando que afecta a eixe tram de costa, només cal consultar les hemeroteques, i d’això cap propietari en parla, ni tampoc l’administració local.Simplement al senyor conseller se li oblida que fot per terra l’alt grau d’edificabilitat que volien els propietaris i no diu res de la part que a ells els pertocaria, del que costaria i d’on sortirien els milions, amb l’excusa que sense l’actuació del Ministeri seria una tonteria actuar. I no passa absolutament res!Com diu el conseller tres són les administracions implicades, cert. Com és la frase aquella tan coneguda “Tres eran tres... i ninguna era buena”. Ah, al nostre poble veí del nord comença una nova regeneració.

< torna a la portada

Certament, quan a l’home li dóna per voler fer de Mare naturalesa l’acaba espifiant de totes, totes. Els canvis que ha sofert el recorregut de la rambla d’Alcala al llarg del seu tram, més les agressions per les diverses infraestructures viàries que l’han travessat han estat, i estaran encara durant un bon temps fins que tot el recorregut estiga completament canalitzat i no se’l torne a tocar més si aquesta canalització funciona, el gran problema de les avingudes per pluges intenses d’aquesta zona del territori.I si a això li afegim el desmesurat afany constructor d’anys enrere que campava, quasi, per allà on li venia en gana tenim el còctel perfecte perquè, de vegades, la naturalesa tinga temptacions d’ofegar-nos.Contundent i clar és l’informe de la Confederació Hidrogràfica quan parla de Benicarló i fa referència a que la ma de l’home ha fet més mal que bé a la conca, principalment per haver desviat la seua desembocadura natural de la marjal de Peníscola. I no menys contundent és l’informe quan parla de l’aprofitament de la conca que han fet els municipis per el seu assentament i desenvolupament urbanístic.L’exemple el tenim ben clar ací al nostre terme amb totes les noves edificacions qui hi ha a la vora nord del Barranquet que, tot i saber-se afectades, i catalogades, com a zona inundable en el PATRICOVA( Pla d’Acció Territorial de Riscs d’Innudacions de la CV), aprovat a principis del 2003, un poc temps abans presentaren a l’ajuntament l’aprovació de la seua construcció perquè aquest no els afectara. I així va anar la cosa en la primera riuada posterior.El nostre només n’és un exemple però al llarg del País en podem trobar molts més com aquest. Això el que dóna a entendre és que, desgraciadament, ací, ha primat sobretot l’especulació urbanística en comptes de la seguretat.De tota manera l’administració autonòmica tampoc és que s’haja lluït massa fent la seua feina. Va aprovar el PATRICOVA el 2003... i prou. Aproximadament el 70% de les obres que aquesta actuació manava per evitar riscos continuen sense estar executades. No ens ha d’estranyar que després els ciutadans facen el mateix... passar de tot. I així ens va.

PepinolandiaNo sabem si Nacho Vidal haurà arribar a ensenyar les seues qualitats, persuasives, a les autoritats alemanyes per l’afer dels cogombres però que ací ens l’han endinsat fins al fons (perdonen vostès la grolleria però semblem un país de xaranga i pandereta), no tenim cap dubte. Més de mig milió, inicialment, en pèrdues de les nostres verdures, hortalisses i fruites no és per riure tot i que l’acudit siga fàcil. I és que o és la idiosincràsia del nostre estat la que fa que estiguem abonats a aquesta mena de greuges o els nostres governants tenen una falta de reflexos tan gran que ni d’ineptes podrem considerar-los.El veritable problema és que s’ha fet saltar pels aires, altra volta, i ja en van... un sector econòmic vital i que s’estava convertint en motor de la nostra economia, encara i el maltracte de governs i grans centres de distribució. I això és greu, molt greu, perquè dóna a entendre que els nostres governants sempre van a remolc dels esdeveniments i no s’atreveixen a tallar, de cop, i amb contundència, les actuacions vergonyoses d’altres governs i dels seus centres de poder. Si açò mateix hagués passat a un altre país, com França, per exemple, el primer dia d’acusacions sense fonaments haguérem vist, com han fet més vegades, que no haguessen deixat passar ni un producte alemany al seu territori i les seues autoritats hagueren portat ja als tribunals a l’estat mentider.Ara només ens cal esperar que el temporal escampe i que les contraprestacions europeees que ara ens oferixen, que per cert són una burla, acaben cobrint la totalitat de les pérdues. Tot i que molt ens temem, i voldríem errar-nos, que el nostre govern, establert a pepinolandia, acabarà claudicant i només ens arribaran les engrunes.

 

Retallaqué?Les primeres declaracions dels nostre Alcalde en funcions parlant del seu futur equip de govern són ben clares: cal estrènyer-se el cinturó. Lloable decisió la seua en aquesta època de crisi econòmica.Ara bé, el seu argumentari peca d’una manca total de credibilitat quan les seues principals mesures per frenar la despesa passen, principalment, per canviar les comissions informatives a migdia, perquè els funcionaris no cobren hores extres i, sobretot, per no donar les medalles, altra volta, als regidors que repeteixen legislatura (fa anys a cap regidor que continuava o retornava se li repetia medalla i ara...). Això sí, no explica el sobrecost que tindrà, per a la butxaca pública municipal, el canvi de les comissions de govern (amb un valor monetari equivalent a un Ple i que durent bastant menys), on només està el PP, de quinzenals a setmanals, les dedicacions exclusives i parcials dels regidors del PP i, sobretot, la no rebaixa del seus sous com si s’ha fet a tots els funcionaris. El que ja ratlla l’esperpent és la justificació “amb responsabilitats importants com la signatura de documents, pel que han de cobrar més que un de l'oposició que no les té”. Sobren comentaris.

A bou passat

Ja fa dies que és l’hora de la reflexió. Hom treu sempre conclusions dels resultats de les eleccions, però una gran part del personal, desenganyat i /o indignat, ha estat qui ha marcat la pauta d’aquestes darreres setmanes. Com, si no, es pot explicar que a Benicarló hi haja hagut un percentatge de vots en blanc i vots nuls tan elevat? Alguna cosa deu voler dir això. Si només va a votar menys del setanta per cent de la població i prop d’un cinc per cent dels votants manifesten que els és igual blanc com negre, verd com blau podem deduir que tres de cada quatre benicarlandos no estan suficientment “motivats” amb l’actual sistema per anar a decidir. Segurament, per tant, caldrà anar pensant que es faça realitat això de la “democràcia real” d’una manera coherent i meditada.No cal ser un sociòleg de primera magnitud per deduir que una gran part dels vots nuls i en blanc corresponen a gent que es declara “d’esquerra”, però que en moltes ocasions amb la seua actitud de “rojiguais” (“votaré en blanc, tots són iguals i així els castigaré”) no fan més que afavorir –com ha estat el cas- la dreta, la nostra dreta.I els partits? Els partits, bé. El PP ha guanyat, és una obvietat, però ha perdut més de tres-cents vots. El PSOE ha perdut, és una obvietat, però ha aguantat molt bé el daltabaix socialista a tot l’estat. El BLOC no ha millorat, és una obvietat, però molt poca gent donava un quinzet perquè aconseguira repetir el mateix nombre de regidors. A Esquerra li ha anat malament perquè no ha entrat a l’Ajuntament, és una obvietat, però ha doblat el nombre de votants i ha entrat en una dinàmica d’ascens. Esquerra Unida segueix sent anecdòtica, és una obvietat, però té els seus vots que a algun partit esquerrà li anirien molt bé. I Familia y Vida ha tret més de setanta vots més que en les anteriors eleccions, la llàstima és que no hagueren dit a ningú on posarien el botellòdrom que si no...

 

  

Aquesta setmana, el tema principal es fa dur d'afrontar, perquè suposa assumir la pèrdua d'algú tan benvolgut per a tots els benicarlandos com va ser Fernando Peiró. No obstant això, recordant la seua il•lusió creativa, ens vam posar a treballar i esperem haver-ho fet bé, recordant la persona de Peiró i la seua destacable activitat artística.També volem dedicar unes paraules de condòl a la família de Fernando en nom de tota la redacció.