Segurament allò del millor alcalde que ha tingut Benicarló, en referència a Marcelino Domingo, que va aparèixer escrit en alguna pancarta penjada pels veïns de la Costa Nord, allà pel 2009, per tot el que, suposadament, havia fet per la consolidació d'aquesta zona... ha passat a millor vida.

Descobrir que allò que defensaves, i creus que el teu consistori també ho havia fet, quan governaven els populars al capdavant dels quals hi era Domingo, en referència a que les partides Riu, Surrac i Aiguaoliva, sigueren urbanitzables, i ara descobreix que no ha estat així... és un cop molt dur. Enganyats és deuen sentir els veïns d'aquesta zona en veure el document de "Mesures per a la protecció i recuperació del tram de costa comprès entre el port de Benicarló i el límit amb el terme de Vinaròs", que tira per terra les seues aspiracions urbanitzadores.

Ara el document que surt a la llum pública fica en entredit el que tantes vegades havia avalat l'anterior govern municipal sobre l'augment de l'edificació de la zona, tot recordant que des de la Generalitat es pretén evitar la consolidació de noves edificacions i l'aglomeració de la zona, sobretot pel fet que aquesta pretensió xoca contra la preservació del terrenys de gran valor agrícola i pel risc de la regressió marina que pateix la zona.

De tota manera sembla curiós el fet que tot i ser responsables últims els populars benicarlandos del que es va enviar a Madrid en el seu moment, i dels acords que suposadament s'havien aconseguit a tres bandes que ara s'han diluït, la carrega del "mal" es fa recaure principalment sobre la figura de l'arquitecte municipal.

Veure'm si les pretensions dels veïns, que volen portar biòlegs marins i experts en dinàmica del litoral, són capaços d'aturar... aquesta realitat amagada.

Abans d’assistir a la meua primera classe a la Facultat de Comunicació, vaig batejar-me periodísticament a LA VEU DE BENICARLÓ. Recordo l’entusiasme de la presentació del projecte a la sala d’actes de La Caixa Rural i, sobretot, les reunions prèvies al primer exemplar, que va arribar als quioscos el 18 d’agost de 1995, ara fa 20 anys. Eren animades converses sobre quin model de mitjà de comunicació necessitava el nostre poble. Teníem més propostes que pàgines i això ens va obligar a allargar uns debats que, acompanyats de granissats i cafès, acostumaven a convertir-se en apassionades tertúlies sobre la nostra població.

Un dels trets diferencials de la publicació, la llengua, ni tan sols va ser debatut, ja que tots vam donar per fet des d’un primer moment que el mitjà de comunicació que ens agradaria consumir havia d’estar escrit en l’idioma que tots parlàvem a casa. Aquesta normalitat ha estat una de les senyes d’identitat d’un projecte gens artificial que mai ha estat vist com un negoci. L’únic objectiu econòmic era poder pagar la impremta del següent exemplar.

La publicació, això és cert, ha estat més llegida que comprada, però ha aconseguit fidelitzar un grup de benicarlandos que relacionen l’arribada del cap de setmana amb la lectura de la revista. La gent se sent de LA VEU i aquest sentiment de pertinença no té preu. El mitjà de comunicació s’ha fet un espai en un imaginari emocional en què també hi ha carxofes torrades o pals de polo amb premi.

Durant uns anys en què polítics de tots els colors no han estat a l’altura dels seus veïns, LA VEU ha servit per potenciar l’autoestima dels benicarlandos. Tot i ser crítica, la publicació ha volgut ser optimista i ha posat l’accent en la gent emprenedora. Tenim bons investigadors, escriptors, músics o esportistes locals, però massa sovint són més reconeguts a fora que a casa.

Nosaltres som de celebrar i mantenir un mitjà de comunicació a Benicarló durant 20 anys és una eternitat. Ens ha costat molt, però estem orgullosos de la feina feta. Tot i les dificultats, ens n’hem sortit. L’equip humà que ha fet possible aquest miracle comunicatiu, aquesta meravellosa anomalia, és increïble i encara no ha perdut l’entusiasme. A tres setmanes d’arribar a l’exemplar número 1.000, ens queden moltes coses per explicar. Ens ajudes?

Bé, ja tenim ací a tocar, a només un parell de setmanes, les nostres fetes patronals.  La Comissió de Festes ja ha fet un xicotet avançament del que enguany ens trobarem i sembla que la cosa anirà per retrobar una mica aquelles arrels de concerts  de grups coneguts de música més propera a la gent i que arrossega tant a gent jo ve... con no tan jove.

Així, Efecto Passillo, grup canari de música diversa , serà un dels atractius tot i que cal destacar, com no, el concert del grup d'aquestes terres, Pepet i Marieta, com diuen ells format per catalans del sud i valencians del nord, que s'ha aconseguit vinga a Benicarló i que serà, sens dubte, l'homenatge al recentment desaparegut, el benicarlando Paco Albiol, trompetista del grup. Recordant el seu lema,. "Avant, sempre avant", des d'ací encoratgem la gent perquè el faça seu i ompli el recinte del concert fins a la bandera. És el millor homenatge que li podrem dedicar.

Un altre dels fets destacables d'aquestes festes seran igualment els cinc dies, sí cinc, de bous al carrer, amb un tancament infantil i un altre amb bous cerrils. Certament als que els hi agraden els bous tenen les festes ben apanyades només anant a  aquests actes. De tota manera, el tancament de bous infantils segurament portarà comentaris enconats.

Per fi sembla que arriba una mica el seny pel que fa al control del consum de begudes espirituoses a la via pública, i la cosa, diuen els representants policials, estarà molt més controlada.  Per això, pel que fa als famosos botellons que s'organitzaven cada nit pel voltant del recinte de les penyes o dels pavellons, la policia diu que "es farà un esforç superior" per controlar-los i intentar evitar-los.  De la mateixa manera, diuen també, es limitarà l'accés als menors al recinte de les penyes de manera que els menors de 14 anys no hi podran entrar i, els que tenen entre 1a i 16 anys només ho faran si són d'alguna penya i tenen l'autorització d'un tutor.

En fi, boniques paraules, que desitgem es complisquen, però que, desgraciadament,vista l'experiència d'altres anys, han acabat caient pel seu propi pes.  Esperem que l'estrena del nou equip de govern, amb l'alcaldessa Miralles i el regidor de policia Bueno al capdavant, servisca de punt d'inflexió per aturar el desgavell alcohòlic en que molta gent jove havia convertit les festes. El civisme es feina de tots.

Diu el diccionari de l'IEC, en la seua cinquena entrada en referència al significat de la paraula "calaix": " 5 m. [LC] calaix de sastre a) Conjunt de coses diverses i desordenades". Doncs aquest podria ser un excel•lent sinònim per allò esgrimit pels partits ara en el govern per descriure quin és l'estat general del nostre ajuntament, principalment pel que faria a l'estat dels comptes municipals que han heretat.

Comencem per una taxa d'abocament d'aigües a la mar sense reciclar, per no tenir l'EDAR en funcionament, que ens reclama la Generalitat, que és qui hauria d'haver acabat de fer la mateixa de depuradora per la qual ara ens volen cobrar eixos diners, més de 500.000 euros. Continuem per els vora 200.000 euros de factures trobades sense consignació pressupostària pels calaixos. Els 1,3 milions d'euros en pagaments pendents. També 610.000 euros de la urbanització del secor 7, a més, com ja vam traure la setmana passada els més de 330.000 euros que demana l'empresa concessionària de la recollida de la brossa que corresponen a una revisió de preus exigida per aquesta empresa. Si a tot aquest llast li anem sumant el deute municipal acumulat durant els últims anys... aleshores ja hem begut oli. El números no quadren ni a mà!

...

+info La Veu en paper