Una nova modalitat de fiançament autonòmic està fent furor al cap i casal del nostre país, al cau del nostre govern valencià. Com les arques autonòmiques ja no tenen ni un euro, els ajuntaments ja no poden ajudar a costejar més un ens autonòmic insaciable i pervers, Don Mariano -que només afluixa la mosca en comptagotes- i les entitats bancàries -sobretot les caixes que depenien dels grups polítics amb el seus assessors polítics que han dilapidat els diners del seus xicotets estalviadors- que no donen crèdit, ara toca, altra volta, fer un altre forat a la corretja dels ciutadans, per si no estava prou foradada, amb el nou sistema de finançament autonòmic del govern valencià: “jo ofereixo, però tu pagues”.

A partir d’ara, si la cosa estava malament, anirà –si és possible- a pitjor. Són les xicotetes i mitjanes empreses i els autònoms, els que avancen els diners mitjançant els llibres de text pagats per les llibreries, les receptes pagades per les farmàcies, el cànon de sanejament de les aigües residuals de depuradores no existents pagat per la ciutadania, el material dels centres hospitalaris pagat pels xicotets proveïdors (que els grans ja no els serveixen)... Aquests són els que  possibiliten que aquest país no s’ature.