SEMPRE A REMOLC

Benicarló deu ser la primera població on La Llum de les Imatges no ha tingut comunicació amb el consistori. La història des del principi és un cúmul de despropòsits que ha dut a la ciutat a perdre una bona inversió per al seu patrimoni. Al març del 2011 es coneixia que la ciutat seria la seu única i principal de la nova edició d'aquesta exposició, una còpia en miniatura de la coneguda Las Edades del Hombre. Al juliol arribaven els tècnics per a valorar l'estat dels edificis religiosos de la població. A eixes altures, Vinaròs ja s'havia fet incorporar a la mostra. Al desembre, s'anunciava que Catí i Culla acollirien una part de la mostra i que la inversió, es repartiria entre tots. Prop de dos milions d'euros s'invertiran en la condicionament de les cinc seus expositives. Un import que podria haver estat íntegre per a Benicarló, ciutat que al final només rebrà poc més de vuit-cents mil euros.

No és per a alegrar-se. Ni de bon tros. Mentre la resta de localitats del nostre entorn es mobilitzaven per a obtenir una part del pastís que suposa aquesta aposta de la fundació, a Benicarló ens quedàvem de braços plegats. “No sabem res” o “encara no ens han comunicat res” eren les declaracions habituals de l'alcalde, Marcelino Domingo, quan la premsa li preguntava pel tema. Quasi dos anys en els que hem deixat perdre una inversió completa molt valuosa per a la nostra ciutat. Dos anys d'inactivitat, esperant que algú ens diguera alguna cosa,  perquè es veu que això d'anar a cridar portes només ho fem pel tema urbanístic.

Quina pena. Demostrat està que el turisme cultural és el que mou al sector amb major poder adquisitiu del món. Sí, del món. Francesos, russos o alemanys amb butxaques ben sanejades es dediquen a recórrer el planeta buscant oferta de qualitat. La Llum de les Imatges és una bona excusa per a atraure'ls cap a Benicarló, sempre a esclat de Peníscola en matèria turística. Però no. Una vegada més, per no moure’ns quan tocava, hem deixat passar un tren d'or. Un tren que només passa una vegada en la vida. Mentrestant, el campanar seguirà caient a trossos perquè ningú ha estat capaç de fer valdre la seua decisió política, com han fet en el poble del costat, perquè conselleria intervinga en una de les nostres senyes d'identitat.

Ah!!!! És veritat…el campanar és de propietat municipal.