Aquesta deu ser la conclusió a la qual deuen haver arribat els pescadors benicarlandos després d’haver decidit sortir un dia menys a la mar. I és que, amb unes despeses diàries de més de 600 euros de mitjana cada dia que una barca es fa a la mar, a molts patrons no els quadren els números de cap de les maneres amb el que trauen cada dia amb el peix que venen i el cost que això comporta.

Tot i que això de reinventar-se puga semblar una moda, només ho és per qualificar el canvi de buscar alternatives per rebaixar costos. I així, ens imaginem, han arribat a  aquesta conclusió de no sortir els divendres a pescar, deixant més desabastits els mercats de peix fresc a més d’estalviar en gasoil, que pot produir un efecte puja de preus indirecta.

I és que no ens enganyem en aquest sector el que sempre se la juga és el pescador atés que amb el mercat lliure imperant els intermediaris, els arrieros, quasi sempre juguen sobre segur amb la seua inversió de peix procedent de llotja amb un preu baix fixa’t per ell, que poques vegades és contempla en el producte quan arriba al consumidor final.

Tot i aquesta problemàtica és d’agrair la vessant solidària dels nostres pescadors on aquell peix diari que no s’ha pogut vendre, de manera gratuïta, a partir d’ara servirà per a l’abastiment del menjador social. Dos mil quilos de mitjana de peix fresc anual són un luxe que no ens podíem permetre de llençar a les escombraries i que demostra que la gent d’ací, el xicotet empresari i comerciant, com sempre ha estat, tot i que massa sovint s’oblida, segueix estan ací quan se’l necessita. Tot el contrari d’algunes cadenes d’alimentació més preocupades en  esprémer-los en benefici exclusivament seu. Ja seria hora que els nostres governants apostaren fermament pel teixit comercial tradicional que és, al cap i a la fi, i la història econòmica del nostre territori així ens ho ensenya,  qui sempre acaba sent el que més productivitat i llocs de treball acaba creant.

Per això és important la línia de col•laboració engegada per la Diputació de promocionar el producte pesquer local. No estaria de més que aquetes accions tingueren continuïtat en d’altres sectors. Tal volta ens ajudaria a sortir-nos-en d’aquesta crisi una mica més prompte.