A l'aigua, "Phatos"!- Açò es diu als més xicotets per a atraure'ls a l'aigua i que aprenguen a nadar. D'altra banda, en la Retòrica d'Aristòtil, el "pathos" és l'ús dels sentiments humans per a afectar el judici d'un jurat. I amb aquesta barreja, podríem començar al•ludint a les moltes il•lusions que es veurien truncades si desapareguera el Club Natació o qualsevol altre club esportiu de la ciutat. Seria un argument massa fàcil, però ací està. I ara que ens hem entretingut amb aquest infantil joc de paraules, anem directes a la jugular de l'assumpte, que, com quasi sempre, té poc que veure amb entranyables històries d'aprenentatge i superació personal. Anem a parlar del dels diners. El Club Natació de Benicarló se sent agreujat per l'ajuntament i açò principalment perquè se'ls cobra per l'ús de la piscina municipal. Comencem dient que la piscina municipal es diu així, municipal, perquè està en el municipi i no per la seua acceptació popular, ja que per successives gestions nefastes tant la piscina com el gimnàs s'han convertit en una opció esportiva poc recomanable. A través de la signatura de contractes, segons es diu, poc convenients per al poble, l'Ajuntament sembla haver perdut tota capacitat per a influir en el manteniment i millora d'aquesta instal•lació. I probablement ací radica el problema: la piscina, per molt que siga d'origen municipal, es troba sota el poder d'una entitat privada que com és natural, i perquè el consistori li ho permet, el que vol és traure-li diners a la seua concessió. En definitiva, Benicarló no té piscina municipal. Benicarló va construir una piscina municipal que uns altres administren amb la lícita finalitat d'obtenir un rendiment econòmic. I a qui li trauen els quartos? A qui no té un altre remei, de moment, que usar la instal•lació. I qui és el paganini de torn? El Club Natació de Benicarló. Què pot fer l'Ajuntament? Recuperar el control d'unes instal•lacions que se suposen "municipals" o, almenys, exigir uns mínims lògics. La resta de consideracions podrien embrutar l'ambient esportiu de la ciutat: hi ha molts clubs, a més del de Natació, que també es veuen immersos en la lluita per avançar i donar cobertura als seus socis.

Els grans èxits obtinguts pels esportistes benicarlandos es converteixen en medalles que la ciutat assumeix com a seues, però a voltes cal preguntar-se si molts d'aquests assoliments s'aconsegueixen gràcies a l'ajuntament...  o malgrat l'ajuntament. I el pitjor de tot, que aquesta actitud de menyspreu cap als esforços autòctons s'estén a quasi totes les àrees. El ciutadà espera dels servidors públics que li donen suport en els seus objectius, més encara quan aquests redunden en benefici de tots. Senyors mandataris, si volen penjar-se més medalles... hauran de tirar-se a la piscina.