FUTBOL 1309 | CAIGUDA LLIURE?

A la mitja part del partit, mentre ens pegava el sol de cara i Palanques ens desitjava bon Nadal i totes eixes coses que tant li agraden, se’ns va acostar per l’esquena l’amic i quinto nostre Fancisco Miguel Marzà, més conegut com Barrau, per tal d’oferir loteria del CD Benicarló als que ens trobàvem asseguts a la part nord de la graderia de davant dels vestidors. Vaig aprofitar l’ocasió per a fer-li una foto pensant que així ja tindria una bona part de la pàgina ocupada i no em caldria escriure tant. Va vendre alguns dècims –no a mi, que ja l’havia comprat fa setmanes- i va continuar la ruta al voltant del camp. Llavors em vaig adonar que aquest any Josvi no va fer servir la nadala del Burrito Sabanero per encoratjar-nos a viure amb la intensitat que demana aquesta gran orgia del consumisme universal que celebrem a finals del mes de desembre. Quina decepció! “Si me ven, si me ven, voy camino de Belén”.

Una altra cosa molt útil que fa l’encarregat de la megafonia és un conjunt de fulles en forma de quadernet, unides per una grapa, que reparteix gratuïtament a l’entrada del Municipal. Com vostès ja hauran endevinat, lo contingut està ple de publicitat que ell deu buscar, ell deu cobrar i amb una mica d’ací i una mica d’allà, lo xicot va vivint. Per què he parlat de la utilitat d’aquesta publicació? Degut a la textura i grossària del material que és víctima del contingut de les seues ocurrències, no és el més indicat perquè arreplegue les restes de femta que puguen quedar al voltant de l’esfínter anal després que aquest element del cos humà ha hagut de fer l’esforç d’eixamplar-se per a deixar passar allò que el sistema digestiu ha rebutjat. Descartada aquesta possibilitat, i tenint en compte que els seients del Municipal solen estar ben bruts, la millor utilitat que poden tindre aquestes fulles és utilitzar-les de barrera entre la brutícia dels seients i la part del darrera dels pantalons. Diguem que la seua màxima utilitat la podríem ubicar a la mateixa part del cos.De vegades me n’adono que l’altra gent fulleja lo pamflet, mira les seues fotos i fins tot, de vegades, es fixa en la publicitat. En eixe moment puc interpretar els seus gestos i carasses i deduir que estan pensant que com és possible que després de tants d’anys criant fama encara hi haja tanta gent que continue picant. “Siempre por los cauces legales”.Algú de vostès, que llegeixen aquesta secció, bé perquè són masoquistes, bé perquè són tan deslligats com qui la escriu, pensaran que potser no va haver partit perquè pràcticament encara no he fet referència a allò que suposadament va passar dins del camp. Sí, sí que va haver partit. Vam perdre per zero a un. Resultat totalment i absoluta injust de tota injustícia. Una vegada més, un àrbitre ximplet va pensar que no en teníem prou en lo malament que anem i que va decidir que si ens pressionava una mica més lo coll, lo seu miserable ego estaria més satisfet.No content en regalar un gol en claríssim fora de joc al nostre rival, a l’últim minut no va voler vore un penal de llibre que li van fer al nostre davanter. Una agafada de samarreta dins de l’àrea de l’Almassora que jo vaig vore amb una claredat meridiana i que no admet una altra cosa que no siga assenyalar un penal clamorós. Lo ximplot de l’àrbitre, suposo que diria “sigan, sigan” i es va quedar tan ample. Què farem? Es veu que en algun lloc està escrit que a nosaltres ni aigua, i que, en cas de dubte –o no- sempre en contra nostra.La veritat és que, tot i les limitacions que tenim, es va notar una gran millora en el lo joc de l’equip i no tinc cap dubte de que amb lo temps ens posarem per davant d’eixos que ja ens porten massa punts d’avantatge.Dissabte, a partir de les quatre juguem fora de casa contra l’Alqueries, que ocupa la cinquena posició a un punt del líder. Vist com vam lluitar i les ganes que vam posar, estic convençut de que podem donar la campanada.

LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1309 | 19 DE NOVEMBRE DE 2021

 

1300 VEUS

Certament, és un xifra prou rodona que demostra la voluntat, sense ella un projecte com La Veu de Benicarló i damunt en valencià, difícilment hagués estat possible. Tal volta siga una mica pretensiós catalogar-lo com a projecte, però per a tots els que hem ajudat a portar-lo fins on ha arribat, 27 anys després, ha estat el nostre projecte més representatiu de caire local mai vist a les nostres comarques. I n'estem orgullosos. Orgullosos de totes les persones que el van fer possible, que l'estan fent possible, i que el faran possible. A totes moltes gràcies.

EL REFRANYER DEL BOULEVARD

És parlar de tot l'embolic del bulevard i una altra vegada ens ve al cap això que "Amb les coses de palau val més asseure's" . Això és veritat, que la burocràcia és un difícil camí que recórrer. Difícil però necessari moltes vegades per a garantir que les coses es fan correctament. Els ciutadans, en aquest cas, assistim atònits a un serial del qual només ens interessa que la carretera s'acabe al més prompte possible.

Un altre refrany conegut és aqueix de "Massa de pressa cuinat, o és cru o s'ha cremat" i a propòsit del mateix, hom pot pensar si no seran moltes les vegades que per interés polític s'acceleren les decisions. Això és difícil de saber, suposm, per això l'olor a socarrimi.

Finalment, diuen que "No per molt matinar clareja més d'hora" i en aqueix capítol ens trobem, que veient els projectes com la carretera o la biblioteca, matinar es matina, però el que és començar el dia... tarda.

LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1300 | 17 DE SETEMBRE DE 2021

A causa de canvis en la llei i a una praxi potser discutible, les factures que es paguen amb objeccions de l'interventor a alguns ajuntaments "de cuyo nombre no quiero acordarme" són un tema recurrent en els plens tant en aquesta legislatura com en l'anterior. I es que, en qualsevol ajuntament, el fet de contractar serveis sense realitzar els tràmits fixats per l'administració com a idonis és algunes vegades inevitable i per a això existeixen els mecanismes per a poder fer-ho. El problema sorgeix quan s'abusa d'aquest mètode fins al punt en què un ajuntament "X" es converteix en el campió dels pesos pesants d'aquesta categoria. Lamentablement, això fa que es perda transparència i competitivitat.Quant a la transparència, aquest procediment té un problema, i és que es podria pensar que no se segueixen criteris objectius a l'hora de contractar… Per què tal o tal altre treball ho fa un professional determinat? Algú pot pensar: si un ajuntament d'un signe polític concret em dona tant de treball i diners a guanyar... a qui votaré les pròximes eleccions? Quant a la competitivitat, factures d'import molt elevat, o successions de factures de menor import, que no han de mesurar-se amb altres ofertes i que, per tant, es podria dir que no tenen per què oferir a millor relació qualitat-preu. Tot açò pot portar, com hem indicat, a especulacions intreessades de tota mena, i no hauria de ser així en qualsevol administració que es precieDesprés ens queixem...

LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1296 | 13 D'AGOST DE 2021

Sempre hem dit en aquestes contrades que per ací no sap ploure i que quan diu allà va, doncs això, allà va que trona. Resulta evident, i cada vegada més, que els fenòmens adversos s'estan repetint massa sovint i això està repercutint negativament en tota la societat. Hem vist els aiguats molt forts repetir-se massa vegades i en massa poc temps, i en èpoques de l'any que no correspondria, deixant carrers i camps inundats, però el que vam viure aquest passat dissabte amb la pedregada va ser, simplement, esfereïdor. Allò no va ser una pedregada normal, tenint en compte la normalitat dins dels registres que n'hi havia fins ara, va ser una autèntica canonada del cel amb "bolos" d'una grandària tal que semblaven ous d'estruços . La dimensió de la malesa, en un lloc tan reduït de l'espai, la nostra població principalment, ha estat tal que s'ha hagut de declarar com a zona especialment afectada i les pèrdues seran milionàries.Està clar que cal ficar damunt la taula totes les ajudes necessàries perquè els danys es puguen superar de la millor manera possible, però ja seria hora que en comptes de mirar tant al cel pregant perquè no ens passen aquestes degràcies, començarem a actuar per canviar les nostres actituds que ens han portat a la situació actual que nosaltres, sense cap mena de dubte, com a societat hem provocat. Ja seria hora que deixarem de pensar que la naturalesa està desbocada, que ho està per culpa nostra, i actuarem sense més demora a favor d'ella.Segurament resulta predicar en el desert, com segurament estem fent tard en aturar les nostres actuacions incorrecte, però si hi ha una oportunitat cal agafar-la i aprofitar-la. Serem capaços? Amb diners no ho resoldrem tot. Tinguem-ho clar! La naturalesa també mereix un respecte... i segur que a la llarga ens ho agarirà.

LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1295 | 6 D'AGOST DE 2021

Benicarló és una ciutat on no falten persones i entitats mereixedores de tot reconeixement. Per això, quan es tracta de lliurar aquest reconeixement en forma oficial, sempre trobarem opcions i totes elles bones i justes. Aquesta és la part bonica de la història. No obstant això, cal admetre que, en el dia a dia, com a col·lectiu ens costa molt donar aquest reconeixement quotidià i no oficial que a molts animaria i ajudaria a continuar. M'atrevisc a dir que Benicarló no és una ciutat que potencie als seus veïns com a individus. Tenim exemples pròxims on es veu clarament com altres ciutats enarboren orgulloses els noms dels seus il·lustres ciutadans. Aquí, m'atrevisc a dubtar-ho. Haurien de posar-se més i millors mitjans per a donar suport a la labor dels benicarlandos actius i valuosos que persegueixen una meta, perquè no val només amb el dia de la foto, cal estar al seu costat al llarg de tota la carrera. Així que felicitats a tots els mereixedors del reconeixement dels seus veïns, perquè a vegades s'afegeix als seus èxits la dificultat d'haver-ho aconseguit en una terra on, tristament, és difícil "ser profeta".

LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1294 | 30 DE JULIOL DE 2021

De vegades ens trobem massa ancorats en els nostres tòpics, veiem passar la vida filtrada a través dels nostres prejudicis, sense adonar-nos que no tot és blanc i negre i que hi ha moltes més tonalitats que ens enriqueixen. El dia de l'Orgull LGTBIQ, que ara se celebra, no és més que l'evidència clara que a la nostra societat encara estem encotillats per aquests prejudicis. I açò provoca que el que és diferent, i que no està marcat per allò considerat coma a cànons "normals", acaba sent susceptible de les mirades furtives i de la incomprensió. Si la nostra societat fora una societat formada i tolerant no ens faria falta haver de marcar dies al calendari per a destacar la diversitat en tots els aspectes. Però la realitat, desgraciadament, no és així, i vist que no és així toca reivindicar-nos perquè cada vegada siguem més conscients d'aquesta diversitat.Que a casa nostra es cree una associació d'aquesta mena, per a donar visibilitat a aquest col·lectiu per a fomentar la tolerància davant la diversitat de gènere, és una molt bona notícia i cal que tinga el màxim de suport. Sobretot quan cada dia estem veient més mostres contràries d'intolerància i violència contra tot el que no és l'ordre establert i, a més, fomentat per partits de la ultradreta, que semblen voler abocar-nos a temps passats.Directament, si no ho tallem de soca-rel, amb l'avanç d'aquests partits xenòfobs se'ns presenta un futur molt incert. Ara toca mullar-se apostant decididament per la diversitat. I és ací on la tolerància rau la seua importància. I si comencem per Benicarló, doncs això que haurem guanyat. Benvinguda Barbitúrica Burlesque!

LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1290 | 2 DE JULIOL DE 2021

Tot i la pandèmia, al final ha resultat que l'any Covid, el 2020, ha esta el millor any per a la Cooperativa Benihort. Certament, l'haver-se declarat el subministrament alimentari un bé de primera necessitat, va ajudar a que aquesta fita del s 47 milions d'euros s'aconseguira, però també resulta obvi que si no hagués hagut una excel·lent planificació de tots els recursos de la cooperativa difícilment aquesta fita s'haguera aconseguit i el que es pitjor, el subministrament a la gent no hauria arribat, amb el patiment dels mercats i, com no, dels consumidors. Sembla que tot va funcionar com devia i amb totes les mesures sanitàries efectives per a reduir el perill de contagi entre els treballadors.Certament, com a benicarlandos, no podem més que felicitar-nos com a consumidors finals que tinguem ací aquesta cooperativa de primer nivell que subministra tota mena de productes hortofrutícoles de primera necessitat amb tanta qualitat tant de servei com en els productes subministrats. Això, a banda d'altres productes que Benihort també comercialitza amb totes les garanties.En els seus 75 anys d'existència s'ha demostrat que el seu model cooperatiu és un dels més sòlids i millors arreu de l'estat, i és una garantia de futur en el subministrament de tots els seus productes tan a les nostres terres com a la resta de l'estat i l'estranger. Enhorabona a tots els que conformen aquesta família atés que són una garantia de futur per a l'alimentació de tots nosaltres.

LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1289 | 25 DE JUNY DE 2021